Saül Gordillo www.saul.cat

Que no sembli ara que m’he obsessionat amb els Mossos d’Esquadra… Al marge de l’episodi de la càrrega contra els fotoperiodistes [Interior es disculpa per la càrrega dels Mossos], avui s’ha publicat aquesta notícia: ACN: Presó per a quatre mossos que van torturar un home detingut per error. Tortura, amb aquesta contundència i claredat. Llenguatge directe, lluny del llenguatge trampós que festeja amb el políticament correcte. Tortura, i sentència exemplar. La mateixa contundència que també es va expressar contra aquells agents que van agredir un detingut a l’interior d’una caserna i que van ser enxampats gràcies a la instal·lació d’una càmera oculta. Com a policia moderna que vol defugir els vicis d’altres cossos que han funcionat en etapes no democràtiques, els Mossos han de fer un esforç suplementari d’exemple. Precisament per això em sorprèn el tractament de favor que alguns mitjans ofereixen als Mossos d’Esquadra quan algun dels seus agents és jutjat o acusat. ¿Per què els  quatre agents condemnats per tortura han aparegut en la notícia de la televisió pública catalana amb el rostre ocultat digitalment? D’això se’n diu tracte de favor. Perquè si l’acusat, un cop condemnat amb sentència ferma, hagués estat un ciutadà qualsevol, segurament hauria sortit amb la cara ben visible. ¿Per què els agents que organitzen passadissos d’altres detinguts en operacions mediàtiques han de tenir el privilegi dels mitjans de comunicació de tapar-los la cara i preservar-los la identitat quan són ells els condemnats?