La resposta d’Esquerra a l’avís del PSOE és pròpia d’un partit a qui no li tremola el pols. O això sembla. Potser serà veritat que ERC ha recuperat una certa equidistància, i que ha sabut trobar el punt exacte en el difícil equilibri entre la governabilitat catalana i espanyola i la responsabilitat nacional i la coherència amb l’ideari i el programa electoral. Que el govern i el poder no els faci trair-se ells mateixos.
Segueixo tenint dubtes raonables que l’amenaça del PSOE sigui un simple globus sonda. Només cal veure com avui el Príncep de les Tenebres, que és l’àlies de Pérez Rubalcaba, recomana vacances als partits catalans per abaixar el nivell de crispació política i “reenfocar” el debat estatutari. Amb aquella prepotència! Des de Madrid envien els nostres polítics de vacances!
Mentrestant Artur Mas intenta fer forat per a CiU en la lògica parlamentària madrilenya, una possibilitat altament improbable perquè seria un moviment del PSOE que deixaria Maragall amb el culet enlaire. Mas no pot pretendre (i crec que íntimament no hi confia gens) que els socialistes tractin CiU com volen tractar ara el PNV. La diferència, la petita diferència, és que Ibarretxe és lehendakari i Mas no. La diferència, la petita diferència, és que Patxi López és opositor a Euskadi i que Maragall presideix la Generalitat. Un detall, potser.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Es el que volem molta gent del PSC i PSOE, deixar a Maragall, no amb el cul enlaire, en pilotes. Rellegeix el Periodicu, d’aquest raders 15 dies….Manuelas de Madre i companyia ho estan desitjant fervorosament. Pobre Maragall, traït per gent de les seves propies files….La diferència la gran diferència es que Maragall els hi es un destorb, ara que manen a Madriz..
Això cada cop te mes pinta de eleccions anticipades a Catalunya i el que sortirà guanyant és ERC si segueix la via que està portant aquests últims dies.
Això és simplement una estratègia electoral d’ERC que l’interesa desvincular-se i distanciar-se a Madrid del PSOE, per evitar un malbaratament electoral, com el que va tindre CIU quand va pactar amb el PP i no va saber marcar les diferències a temps.