Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
El maleït dit de Sevilla i el merder de l’Estatut.
El ministre Sevilla no para de fer servir el seu dit per advertir, amenaçar o, directament, aigualir-nos la festa, a nosaltres i al seu propi cap de files, que es diu ZP. Ahir va haver de sortir Zapatero per quadrar els seus, que no paren de dir pestes d’un nou Estatut català que no agrada ningú. Sevilla és molt procliu a l’abús del dit amenaçador. Les veleïtats dialèctiques de Bono, també són prou conegudes. I la mala llet i pitjor cara d’Alfonso Guerra mereixen un comentari propi.
La qüestió és que aquest dilluns Sevilla ha fet servir novament el seu dit amenaçant, a escassos centímetres de la cara de l’alcaldessa comunista de Córdoba, Rosa Aguilar, tal i com mostra la foto d’Efe, presa en un acte de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, que presideix l’únic i últim guerrista, que és Paco Vázquez, alcalde d’A Coruña.
Mentre el galliner socialista (com deia Puigcercós recentment) està esbalotat, a can PP les coses tampoc pinten gaire bé. Rajoy ho ha trencat tot, dient que el nou Estatut català forma part d’una estratègia maquiavèlica de Zapatero per anar-se carregant l’Estat espanyol i la seva Constitució, en connivència amb els malvats del tripartit, que aquest estiu (ara que els mitjans van fotuts de temes) seran objecte de pedregada diària a Copes, Mundos, Estrelles Digitals i altres òrgans de propaganda conservadora i nacionalista espanyola de l’estil més recalcitrant. Piqué, que tant valent es va mostrar per demanar el relleu d’Acebes i Zaplana, no ha reaccionat amb la mateixa seguretat davant les paraules forasenyades del seu cap nacional. És evident que el PP no s’hi sumarà, al nou Estatut.
El problema és que a CiU tampoc no li agrada el nou Estatut, i apareix en la foto al costat del PP (com a rondinaires opositors) encara que per motius radicalment oposats. Des de la federació nacionalista diuen que no tindran por de votar "no". Ho diuen per l’autogol nacional denunciat per Pujol? Ho diuen els mateixos que teoritzen contra la "cultura del no". En tot cas, tenen una bona patata calenta.
M’ha semblat molt encertat l’article de Francesc-Marc Álvaro a La Vanguardia, perquè dies enrere jo deia coses semblants quan comentava la foto de Carod amb ZP. Tot apunta a un estiu molt divertit, amb l’Estatut amunt i avall. Comença a cansar la declaració i la gesticulació, però s’acosten temps interessants, decisius, per a la política catalana i per al país.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ja poden anar dient que no te cap mena d’influència
Podreu vendre més o menys diaris, tindreu més o meys audiència, us escoltarà mes o menys gent però les orelles i els ulls arriba un moment que queden narcotitzades per tanta beneiteria… avui diuen això i demà surt l’altre que diu el contrari i l’altra que si oposa i l’espectacle continua , el CIRC ja fa pudor, és avorrit…
Millor llegir novel.les de ficció sempre són versemblants i t’atrapen, o les narracions etíliques de la Moliner que et fan riure, ves!
(les coses són com són, encara que a vegades no ho semblin)