Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
El cap de Minobis, finalment.
Montserrat Minobis, la directora que ha aconseguit que Catalunya Ràdio s’assembli més a una gran emissora municipal que a un mitjà d’abast nacional, té els dies comptats. Finalment, el govern s’ha decidit a tallar-li el coll. Ho ha fet per via de Joan Majó, el director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Minobis ha estat de vacances mentre l’ens públic tancava el conflicte laboral amb els treballadors. Ha estat desapareguda i s’ha fet la boja davant de les informacions que ahir ja apostaven (en portada a l’Avui) pel seu substitut, Oleguer Sarsanedas. Diu que la fan fora (perquè ella no vol tenir la dignitat de plegar) per ser dona. Diu que si fos home, no se l’haurien carregat. Què hi té a veure, una cosa com el sexe amb la desastrosa gestió que ha aconseguit implantar a les emissores de la Generalitat? Ser dona i que et nomeni directament Maragall no t’ha de permetre fer el que vulguis.
No conec Minobis i no li desitjo cap mal. Però era tan evident que Catalunya Ràdio no anava bé, que interpreto la seva destitució com una bona notícia. L’emissora ha perdut audiència, ha perdut estrelles (Grasset, ara reconduït; Basté que triomfa a Rac-1, i Clapés que acaba d’anunciar que també marxa), ha perdut referents (ja no era la Ràdio Nacional de Catalunya, sinó una ràdio més), estil propi (Països Catalans, no gràcies; Estat espanyol, tampoc si us plau) i ha experimentat una pèrdua notable de qualitat. Hi ha programes que no desentonarien en una ràdio local.
I com que això de la paritat home-dona l’obsessiona, Montserrat Minobis s’ha dedicat a posar dones pel simple fet de ser dones i no per la seva qualitat professional. Ho feia pitjor Xavier Grasset que Núria Ribó? No hi ha dubte. I no m’estranya que programes de la competència privada com Minoria absoluta vagin captant oients a Catalunya Ràdio. Contra l’avorriment i mediocritat de l’emissora pública en determinades franges horàries, més val l’alegria, frescor i atreviment d’altres propostes, encara que siguin del Conde Godó.
Amb aquest panorama, Oleguer Sarsanedas haurà de pacificar el clima de conflictivitat laboral, reconduir algunes barbaritats, posar-hi seny i aixecar la moral de la tropa. Un altre tema, que ja el tocarem, és si el perfil clarament nacionalista de Sarsanedas és una taca negra en el seu expedient, si el que volia el govern era desnaturalitzar més l’emissora, en la línia de desnacionalitzar-la i minimitzar-la. Però ja en parlarem…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ja tocava que fotessin fora aquesta senyora, el que veig complicat és remuntar el mal que hi ha fet, perdre clientela costa poquíssim i recuperarla és complexa, RAC 1 apreta de valent. No conec prou bé el sr. Oleguer Sarsanedas sé que és de la branca, però segur que ho farà millor tampoc li han posat difícil