De moment, per intentar evitar-ho, Zapatero ha fet un aterratge d’emergència [El Zapatero de l’Hospitalet no és el del Carmel], seguit d’un article d’opinió del president espanyol a La Vanguardia demanant disculpes. Montilla i els alcaldes metropolitans capitanejats per Corbacho respiren tranquils. Algú dóna la cara, però la foto i l’article no són suficients per a CiU. El seu dirigent Felip Puig adverteix d’una protesta seriosa (i no com la minoritària de dilluns) si no s’atura el caos ferroviari. Ara li retreuen a CiU, per variar, que pactés el traçat actual i que donés suport al PP d’un altre Álvarez, l’Álvarez Cascos. Política de retrovisor.
L’endèmica desinversió no tapa ni arregla el desgavell actual, la prepotència i menyspreu ministerial dels amics de Magdalena Álvarez. No ve de nou. Tota la legislatura ha anat així la cosa. I ara els hi entren les presses. La confiança està perduda, el desànim escampat i el record d’allò que havia estat una ciutat olímpica, la Barcelona de fa 15-20 anys, un miratge, una metàfora d’allò que vam ser i ara ja no som.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No hi ha res a fer. Els votants socialistes són uns ignorants. Em sap greu dir-ho així i sóc concient que estic generalitzant però una gent que passi el que passi voten al mateix partit no poden tenir un altre nom. Ara els tornaran a dir que ve el llop (el PP o CIU) i que els altres (ERC i ICV) no saben gestionar perquè són partits petits i ja els tindran a tots concvençuts un altre cop. Que ells no sàpiguen gestionar no importa gens.