Zapatero visita les obres del TGV a Catalunya per sorpresa, en resposta al seriós advertiment de José Montilla, amb el seu "Esto no puede seguir así". Els 21 diputats del PSC al Congrés i el milió i mig de vots estan en perill la propera primavera. El diumenge del míster Marshall de La Moncloa ja no impressiona ningú —provoca la ironia d'un exigent Joan Puigcercós—, més enllà del seu mea culpa i de la sorprenent "confiança absoluta" que el president espanyol mostra en la ministra de Foment [Toni Dalmau: La ministra no vol apretar a còrrer]. Per molt que el calendari no permeti forçar una crisi de govern a pocs mesos de les eleccions, cal tenir valor per seguir confiant en Magdalena Álvarez, a qui, per cert, el PSC li va tapar les vergonyes a l'agost. Almenys aquest octubre queda clar que la culpa del desgavell ferroviari és del govern estatal. Ho reconeix Zapatero [vídeo], a qui se li acaben els anuncis electoralistes que habitualment treu del barret de copa. No hi ha més conillets o el mag ha perdut les seves dots davant d'un públic que el rep al Baix Llobregat, en el feu del socialisme metropolità, amb certa desconfiança. I, casualitats de la vida, amb esvorancs pràcticament en directe. El baixllobregatí vol seguretat, i Zapatero deixa de ser el salvador que un dia va aterrar al barri barceloní del Carmel enmig d'aplaudiments i donant lliçons de com es fan les coses. Zapatero-1, Nadal-1. La venjança dels esvorancs!
Imagineu-vos, doncs, com s'ha de veure el sofert i fidel baixllobregatí de vot socialista. Zapatero al mando de la nave [Miquel Iceta: Zapatero assumeix tota la responsabilitat], Montilla i Corbacho patint. Aquesta inoportuna crisi de les infraestructures estatals a Catalunya, en plena recta final del mandat de Zapatero, (encara) no té conseqüències demoscòpiques en l'última entrega del Centre d'Estudis d'Opinió. Però això no vol dir que no n'hi acabi havent. Els calendaris i la normalització del servei no estan garantides. (La qualitat i rapidesa del servei és un altre debat. I aquí ja vaig explicar la meva odissea de l'agost en Rodalies.)
És per això que Enric Juliana conclou la seva crònica d'aquest diumenge així: "Como en Portugal - como en 1640-, la Península también cruje en Catalunya. La relación de fuerzas se está modificando del Atlántico al Mediterráneo. Y cuando un orgullo está herido, cuidado con las zalamerías. Le esperan cuatro meses muy difíciles al de León. Si en marzo gana, también él podrá exclamar porreiro, pá! Que traducido al catalán, idioma hoy rendido al tuteo, sería quina llet, nen!"(Casualitat també que l'editorial de la revista Info Catalunya, que el Govern distribueix per totes les llars, signat per José Montilla es tituli: "Ara toca invertir i gestionar amb eficàcia." Caldria afegir "amb recursos i competències transferides a Catalunya per part de l'Estat". Però seria un títol massa llarg, i aconseguir-ho tampoc no serà fàcil.)
Imagineu-vos, doncs, com s'ha de veure el sofert i fidel baixllobregatí de vot socialista. Zapatero al mando de la nave [Miquel Iceta: Zapatero assumeix tota la responsabilitat], Montilla i Corbacho patint. Aquesta inoportuna crisi de les infraestructures estatals a Catalunya, en plena recta final del mandat de Zapatero, (encara) no té conseqüències demoscòpiques en l'última entrega del Centre d'Estudis d'Opinió. Però això no vol dir que no n'hi acabi havent. Els calendaris i la normalització del servei no estan garantides. (La qualitat i rapidesa del servei és un altre debat. I aquí ja vaig explicar la meva odissea de l'agost en Rodalies.)
És per això que Enric Juliana conclou la seva crònica d'aquest diumenge així: "Como en Portugal - como en 1640-, la Península también cruje en Catalunya. La relación de fuerzas se está modificando del Atlántico al Mediterráneo. Y cuando un orgullo está herido, cuidado con las zalamerías. Le esperan cuatro meses muy difíciles al de León. Si en marzo gana, también él podrá exclamar porreiro, pá! Que traducido al catalán, idioma hoy rendido al tuteo, sería quina llet, nen!"(Casualitat també que l'editorial de la revista Info Catalunya, que el Govern distribueix per totes les llars, signat per José Montilla es tituli: "Ara toca invertir i gestionar amb eficàcia." Caldria afegir "amb recursos i competències transferides a Catalunya per part de l'Estat". Però seria un títol massa llarg, i aconseguir-ho tampoc no serà fàcil.)
Sobre aquest tema, mira't l'article que vaig escriure "Renfe: si guanya Zapatero guanya Catalunya" al meu bloc.
Gràcies per tot!
Zapatero bé que podria enviar-nos a la merda amb el tema dels trens, que callem que som uns pesats de merda en directa per televisió. Que l'Iceta ho justificaria sense despentinar-se i al dia seguent al passegar-se per l'ultima colonia espanyola encara el rebrien amb crits de viva zp pe les ciutats on moren els votants socialistes
Va com va
De fet l'AVE no cal que arribi mai. I si arriba és perquè li convé a Madrid. Madrid vol una Barcelona com un altre barri de Madrid més, igual que Sevilla, Màlaga, Saragossa, Valladolid i Lleida-Tarragona. Això no és més que el radialisme del segle XXI i no ens cal.
El que cal és un TGV català que ens uneixi amb el nord europeu i amb València-Alacant. I un aeroport del Prat amb vols intercontinentals directes. Això és el que cal i no pot fer-se. Perquè?
Visca Catalunya lliure! Independència!
Tots a Sant Jaume avui!
ja ho vaig dir fa quasi un any, de fet va ésser el meu segon post amb el títol
El TGV Barcelona-Madrid una mala noticia per a Catalunya!
ja hi vaig fer referència i aquesta setmana també ho he fet amb la segona part fent referència a l'article de Ramon Tremosa a l'avui.
El TGV Barcelona-Madrid una mala noticia per a Catalunya! (2ª. Part)
La provincialització de Barcelona i de retruc Catalunya ja és un fet gràcies al AVE
per poder desmuntar que pertànyer a Espanya és la millor solució per els nostres problemes. Però en compte que si des de casa nostre no fem correctament la feina, al final tampoc la ciutadania entendrà el perquè hem d'esser el màxim independents de Madrid.
El més fumut és que a Catalunya no tenim a ningú que ens representi amb fets i no paraules mentre es continua pactant i gestionant amb els culpables de tot aquest desgavell. Ja vaig dir en un dels meus post que
¿Potser fa falta que s'enfonsi la Sagrada Família perquè reaccionem?
Jo crec que amb uns o altres les raons cauen com totxanes, pel seu propi pes.
Ara, compte perquè tenim un aliat fidel, abnegat i servil al principat. A Madrid vull dir. Estic segur que són capaços d'autodestruir-se per salvar en ZP. Estic segur que són capaços de seguir i augmentar el desgavell dels trens a Catalunya quan en tinguem nosaltres la competència, sols per demostrar que no val la pena reclamar més que ho fem igual o pitjor nosaltres i per desviar les ires al PSC i no a en ZP.