Saül Gordillo www.saul.cat

Cal dir que Toni Cruanyes és un professional seriós i discret. Abandona la direcció en funcions del diari Avui després que s’hi trobés per accident amb la marxa imprevista de Xavier Bosch [Bosch deixa l’Avui i comença l’etiquetatge de periodistes]. Va ser Bosch qui el va treure de la televisió per dur-lo al paper, com a número dos quan va accedir a la direcció en substitució del veterà Vicent Sanchis. Cruanyes, doncs, es va trobar al capdavant del diari sense haver-ho esperat ni buscat, i l’empresa el va mantenir a la manxeta amb el càrrec de “director en funcions”, en una situació poc agradable quan estàs al capdavant d’un diari en temps de crisi global i especialment de crisi per als diaris de pagament. Cruanyes és seriós perquè l’Avui ha aguantat dignament aquest període d’interinatge, que alguns gairebé situen a partir del dia que Sanchis va haver d’abandonar la direcció. Des de llavors i fins ara, les pàgines del periòdic han experimentat canvis i l’edició digital ha crescut espectacularment. L’empresa també ha posat en marxa edicions territorials, en un gest que pretenia imitar les operacions d’un rotatiu més comarcal com seria El Punt. En canvi, es va frustrar l’operació del Diari de Balears, i durant els últims mesos les especulacions sobre canvis en l’accionariat i sobre el futur més immediat econòmic i de plantilla no han parat de circular. Dia sí, dia també. Comandar aquell diari no és, aparentment, cap diversió ni cap facilitat. La incertesa sobre els amos (la propietat compartida entre Godó i Planeta, amb una participació minoritària del Govern) i sobre els gestors.

Amb això, Cruanyes ha aguantat i ha fet una feina més que correcta. Aquest divendres m’ha enviat un sms dient que marxava a TV3 perquè Mònica Terribas, la directora de la televisió pública, li havia ofert encarregar-se de la informació internacional. (Dic que Cruanyes és discret, perquè dies enrere va evitar donar cap indici d’això en un dinar que vam tenir arran de l’inici de les meves col·laboracions en la secció de Diàleg, gràcies a ell, per cert.) Poc després hem sabut que el director general de l’empresa editora, Carles Flo, assumiria la direcció “en comissió de serveis”. Una sorpresa que també posa de manifest la discreció amb què l’empresa ha dut el relleu (el segon en pocs mesos) al capdavant de la direcció. Ningú no s’esperava que fos l’home de l’empresa qui es posaria al front de la trinxera periodística.

Carles Flo és, pel poc que el conec, un professional rigorós que té molt clares les prioritats d’un periòdic com l’Avui en un context dificilíssim com l’actual. És periodista, però el seu fort és la gestió, la contenció de la despesa, el realisme. De fet, els objectius amb els quals hi accedeix a la direcció (a veure què diu demà la manxeta: direcció a seques o direcció en funcions) tenen molt més a veure amb l’empresa que amb el periodisme. Vull dir, que són més de gestió que no pas de continguts, fet que indica que es refiarà molt durant aquests mesos de dos bons periodistes com són David Gonzàlez, a qui conec de fa temps perquè ambdós som del Maresme, i Salvador Cot, amb qui últimament coincideixo en tertúlies televisives. L’únic objectiu de Flo que supera el full de ruta estrictament de gestió és, o això m’ha semblat entendre, la fusió entre les redaccions tradicional i la digital. És a dir, que la convergència arribarà a l’Avui.

La convergència de redaccions està de moda, perquè cada vegada més mitjans de paper aposten per potenciar l’edició digital amb els seus periodistes, als quals pot treure més suc i els quals pot fer lluir més a través de la xarxa. Caldrà seguir l’evolució d’aquesta aposta de l’Avui, com a projecte en paper i digital que, indistintament, té un repte de futur de gran abast. Els diaris en espanyol retallen plantilles a Barcelona. Alguns gratuïts ja han tancat. La competència amb els diaris en català fora de la capital és ferotge. I la publicitat està com està, és a dir, molt malament. Amb aquest panorama, l’aposta del president executiu de l’empresa editora, Antonio Cambredó, per Carles Flo sembla més encaminada a prendre decisions profundes a nivell empresarial mantenint una continuïtat periodística que garanteixi la fidelitat dels lectors, de la mà de l’actual estructura que lideren Gonzàlez (paper) i Cot (digital). El seu nomenament com a director és una metàfora dels temps que vivim. Al sector de la comunicació, manen més els gerents que els periodistes.

Encert i molta sort a Carles Flo i el seu equip!