Saül Gordillo www.saul.cat

Ja ho deia jo el 22 de juliol que això del nou Estatut pintava molt malament. Un cop certificada la profunda divisió que pateix el tripartit amb el nou Estatut, ara estem en aquella fase típica de veure a qui li encolomem el mort. I és quan entren en joc els mitjans de comunicació. La política de la confusió està (encara més) servida. Ja s’hi valen les intoxicacions i filtracions interessades.

Mentre a l’Avui Manuela de Madre diu que el text és inconstitucional i s’allunya del desig popular, El Periódico opta per una portada gairebé exclusiva a l’entrevista al President Maragall, que adverteix ERC: “Que tingui clara la seva importància i els seus límits” La ferida està més oberta que mai, i CiU es deu fregar les mans veient el tripartit enfrontat. Fa quatre dies els socialistes acusaven els nacionalistes de boicotejar l’Estatut. Ara la truita ha canviat, i sembla que és als socialistes a qui els fa basarda.

Fins i tot El País admet que el govern català està dividit i que el PSC i ERC viuen un enfrontament evident. El Punt aposta per recollir l’altre advertiment, però en aquest cas no de Maragall cap a Carod sinó de Carod a Maragall: “ERC només serà lleial a Catalunya i pactarà amb qui vulgui.” Més clar, l’aigua. I això que deien que des del viatge de la corona d’espines s’havien fet tant amics.

En canvi, La Vanguardia destaca el malestar de socialistes i ecosocialistes amb els republicans per atribuir-se la paternitat i la maternitat (un 90% del text, diu Carod) del nou Estatut.

Els d’El Temps ja van més enllà, i avisen que els autèntics obstacles per al nou Estatut de Catalunya són a 600 quilòmetres, és a dir, a Madrid.

Com escriu avui Jordi Barbeta a La Vanguardia, aquest estiu promet.

Mentrestant, em quedo amb el mail obert de Vicent Partal, que fa deu dies ja es posicionava i qualificava d'”error” haver obert el meló estatutari.

La foto, de Quim Puig, és de Miravet II. La reunió al Parlament setmanes enrere, quan la posada en escena era més important que els continguts. Ara, que compten els continguts, s’ha liquidat l’excés protocolari i les coses es fan en despatxos, per telèfon o a través de globus sonda i intoxicacions diverses. La política és així.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!