Saül Gordillo www.saul.cat

Avui, diumenge, El País obre la seva portada amb la notícia: “Zapatero busca socios alternativos a ERC e IU en el Parlamento.” El subtítol és encara més clarificador: “El PSOE quiere ampliar apoyos ante las exigencias de los independentistas.” El País és el diari més afí a l’actual govern espanyol. El País concentra la seva difusió en les vendes dels diumenges, que fan augmentar substancialment la mitjana diària. El País no dedica una notícia de portada de diumenge que sorgeix només d'”una fuente del Gobierno de José Luis Rodríguez Zapatero”, segons cita en la primera frase de la informació, de manera innocent o gratuïta.

Aquest és un avís important. Un globus sonda del PSOE en l’estratègia negociadora del nou Estatut i de l’estira-i-arronsa entre socialistes catalans i espanyols amb els “independentistas” (ara sí!) d’ERC? O és directament el certificat de defunció d’una aliança entre PSOE i ERC que va tenir en la foto de Carod i ZP a la Moncloa una escenificació patètica?

Temps al temps, però tot comença a pintar tan malament com pensava setmanes enrere. CiU diu que ja es prepara per a unes eleccions anticipades a Catalunya, el tripartit no sap tapar les vies d’aigua que té el pacte del Tinell i el seu govern, Maragall ja s’ha reunit aquesta setmana amb la cúpula del PSC per preparar la gestió d’un escenari marcat per un hipotètic fracàs estatutari segons publicava ahir La Vanguardia, i Montilla s’ha posat el barret de poli dolent amb Esquerra. Què en diu Puigcercós, ara?

Si res no canvia, com ja deia el 22 de juliol, tot apunta a eleccions anticipades. El PSOE comença a veure que pot ensortir-se’n amb els pressupostos del 2006 sense claudicar davant d’ERC i d’IU-ICV, però intentant no donar massa ales a CiU. Es tracta de fer un gir per “descatalanitzar” la política espanyola. És una pel·lícula ja vista. La típica utilització del suport nacionalista o independentista català en època de governs espanyols amb majories minoritàries. Tant li fa si el PP insuportable d’Aznar o el PSOE més amable de ZP. La qüestió és que a l’hora d’agafar el toro per les banyes (és a dir, plantejar dret d’autodeterminació i model d’Estat realment federal) el poder de veritat fa la seva funció i grinyola el que ha de grinyolar, que lògicament és el govern de Barcelona i no el de Madrid.

I així anem passant l’agost. Divertits…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!