Saül Gordillo www.saul.cat

Dijous vaig participar en el VII Seminari de Comunicació Pública que, amb el títol Internet social i la comunicació pública, organitzava l’Associació Catalana d’Informadors de l’Administració Local (ACIAL) al telecentre de la Nau Gaudí de Mataró. L’ACIAL va celebrar divendres, en acabar les jornades, una assemblea en què va decidir canviar els estatuts i el nom de l’entitat. A partir d’ara es dirà Associació Comunicació Pública, i una de les primeres accions serà renovar el web. La Nau Gaudí [foto del regidor i fotògraf Quico Melero] és un espai magnífic que encara desconeixia un cop acabada la reforma i posat en marxa com a telecentre. Fa molt de goig, i dijous va ser l’escenari d’una taula rodona amb polítics 2.0 realment interessant. Prèviament, en la meva intervenció,  presentada pel president de l’ACIAL, Jordi Navarro, havia abocat algunes idees i propostes, segurament massa provocadores, segons m’han fet saber després. Però realment no té cap sentit que els informadors de l’administració pública es mantinguin al marge de la revolució digital, de la web 2.0 i de les eines participatives i les xarxes socials d’Internet. No s’entén que mentre els càrrecs electes generen continguts amb molta agilitat i han descobert que poden passar de font a mitjà gràcies a la web 2.0, l’administració sigui presonera de plans de comunicació i llibres d’estil d’una era superada. Els periodistes beuen de blocs i altres eines 2.0 dels polítics, mentre els seus caps de premsa no han fet el salt i segueixen operant amb eines lentes, massa encarcarades, oficialistes i distants. Vaig deixar anar alguna idea més, com les descoordinacions entre polítics 2.0 i periodistes 1.0 que treballen a l’administració, els riscos que això comporta, i no em vaig poder estar de criticar els falsos polítics 2.0.

[Capgròs: Els electes defensen que el web 2.0 facilita la relació amb els ciutadans]