Cucarella

Setmanes
abans que per fi quallara el tan esperat Compromís, vaig comentar amb un amic
el present i el futur de la cosa, i li vaig dir que tenint en compte la
situació política del BNV i d?EUPV, socis majoritaris del Compromís, i de les
seues respectives naturaleses políiques, ?si no pacten estan morts, i si pacten
es mataran?. A EUPV li cantaven els
números de les enquestes: estaven per davall del 5%. El BNV no hi arribava. Per
tant, si es presentaven a les eleccions per separat possiblement tots dos es
quedarien a bona nit. De més a més, hi havia una certa ?pressió social? que
feia mesos entonava càntics d?unió obligada i peremptòria contra el PP. Si la
coalició no arribava a rams de beneir, a qui li caigueren damunt les culpes del
trencament podria veure?s castigat per una part del seu propi electorat que
reclamava boda. Potser això devien témer uns i altres. Pactar era triar el mar
menor, i la possibilitat d?agafar una mica d?alè. Més val perdre que més
perdre. El Compromís ha tingut la fi pròpia d?un matrimoni mal casat.

Tenim
una esquerrra ?per dir-ho a l?engròs i encabir-hi tothom? atomitzada, un veritable regne de taifes plagada de
cabdills i caporals de tropa. Damunt, hi faltava que Esquerra i País trencara
palletes amb Esquerra Unida. No crec que amb la intenció de confluir amb el
BNV, ni, per descomptat, amb Esquerra Republicana. Ja han dit que volen ser pal
de paller d?una altra aventura, ara a la manera d?Iniciativa per
Catalunya-Verds. Potser amb la idea d?aglutinar alguns dels grups menors que
donaren suport al Compromís: els verds de Toni Roderic i els de Peris. Esquerra
verda i fashion agermanada amb
l?homònima principatina. Potser, de moment, no tan marca blanca del PSOE com al
Principat, però amb idèntica vocació d?escolans d?amèn.

Al
País Valencià tenim un panorama ben patètic. No sé si tindran ganes encara de
proposar una nova aliança per a les generals de l?any que ve. Dubte que les
restes d?Esquerra Unida s?hi vulguen sumar. El BNV, potser tampoc perquè, tot i
el fracàs del Compromís, ha mantingut resultats a les municipals, i tal vegada
s?estimarà més fer campanya en solitari que no arriscar-se a ser esguitat pel
fracàs d?un altre matrimoni de conveniència.

Com
tot el que es trenca de mala manera, caldrà que passe una bona tongada de temps
abans de poder intentar-ho una altra volta. Mentrestant, el PP va fent negoci.

Però
tranquils que vindrà Sevilla i portarà el PSOE a la victòria. Un PSOE que, com
sabeu, és, al seu torn, marca blanca del PP. Això si no acaben també com el
rosari de l?aurora, que això que Zapatero envie un procònsol a posar pau en les
províncies no ha agradat gens als baronets locals. Segurament hi haurà
galtades.

Ho
tenim agre, els valencians. D?on no hi ha, no se?n pot traure. Però fins a la
mort tot és viure. I mentre hi ha vida, hi ha esperança. O per als valencians
ni això?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!