Ei! en serio, com pot parlar-se de la culpabilitat del neoliberalisme quan la legislació i l’intervencionisme no han deixat de créixer?
Com pot desvincular-se l’acció del sistema financer de la dels governs quan els diners fiduciaris i les lleis que donen prerrogatives exclusives al primer es converteixen en un braç del segon?
Sense corregir aquests factors claus tot sistema es corromprà sempre. L’incentiu que tindria la classe política per arribar a un acord en contra de l’interès comú serà tan poderós que de no prevenir-se, sempre acabarà per triomfar.
El poder ha de sotmetre’s a la Llei, no a l’inrevés.
“Quan adverteixi que per produir necessita obtenir autorització d’els qui no produeixen res; quan comprove que els diners flueixen cap a els qui frafiquen, no béns, sinó favors; quan percebi que molts es fan rics pel suborn i per influències més que pel treball, i que les lleis no el protegeixen contra ells, sinó, per contra són ells els que estan protegits contra vostè; quan repari que la corrupció és recompensada i l’honradesa es converteix en un autosacrifici, llavors podrà afirmar, sense por d’equivocar-se, que la seva societat està condemnada”.rand (1950)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!