Fa l’efecte que el temporal ha passat, no s’albiren núvols baixos i bufa un vent gregal suau i gebrador. Sol passar amb el temps, que quant no ho esperes s’espolsa un encerrellada i ho posa tot cap per amunt, i altres vegades, aquests temporals anunciats a bombo i platerets, es queden en un no res. Són coses naturals i crec que ha estat així sempre, almenys, el temps de la meua existència. Encara recorde el bigot perdut d’un presentador del tiempo quan no hi havia més televisió per veure que la TVE, ha plogut prou, però no tant com per oblidar-ho. Les dones de ma casa no es posen al llit si abans no han vist a la web, quin temps farà demà, i mira que s’enganyen manta vegades, això no obstant, insisteixen. A mi no; A mi m’agrada la sorpresa diària i si he d’afegir-hi alguna peça de roba més de les previstes, es cosa d’un segon o poc més. En fi, que no hi ha per tant, i la polèmica encetada pel senyor Nadal i el conseller principatí del gremi, em resulta d’un infantilisme llandós, poc digne per gent que, n’estic segur, creuen ser el rovell de l’ou, la nineta dels ulls del saber què ens convé. Poca broma amb aquests corruptes i un consell podríem donar-los, deixen-ho en mans professionals i s’ho miren amb un punt d’incredulitat, tractem de l’oratge previst, res més.
Aviat farà un any que ens van privar de TV3 a bona part del país, a la resta ja ho havien fet abans. Ens van precintar uns repetidors, el valor dels quals només nosaltres, la ciutadania, havíem sufragat. S’ha d’ésser fill de puta per fer una cosa així, i ells ho van fer sense miraments. No poden suportar l’us de la llengua amb un mínim de dignitat, es com si tingueren el propòsit d’avergonyir-nos tot fent-nos-hi empassar canal 9 com l’única possibilitat d’escoltar quelcom nostre. Respecte aquest afer, Acció Cultural té l’esperança de poder resoldre L’entrebanc, bé activant l’acció política, bé amb una resolució judicial favorable a la llibertat d’expressió. Jo no ho puc evitar, tinc dubtes i dubtes apart, em resulta ofensiu que una cosa tan senzilla puga ésser moneda de canvi. Espanya en aquest sentit, m’ofega, m’angunieja i em fa renegar com un bròfec. Tv3 per nosaltres és un baló d’oxigen igual que IB3 fins l’arribada del nou cabdill pepero, el molt honorable corrupte senyor Bauçà, allò que primer què ha fet a l’arribada a la presidència de les illes ha estat agredir sense pietat el català. I dic jo com el trobador en Biel Majoral, què té aquesta terra nostra que congria tants traïdors? Ho torne a dir, a espanya només hi ha lloc per al castellà i el bilingüisme primer i ara el trilingüisme només han estat pensats com a estratègia per acabar-nos de fotre.
La singularitat d’espanya no té límits tampoc en el vessant empresarial i financer i ja li van sentir dir al senyor Rajoy que la propera reforma laboral li costaria la primera vaga general del seu compte. Res de bo ens caurà al damunt d’ací no res. tremolar ja tremolem d’ençà que sentim demanar als empresaris una rebaixa en llurs cotitzacions a la seguretat social per tal de ésser més competitius, diuen ells i jo pregue a Deu nostre senyor, poder-me jubilar amb un mínim de dignitat. Sempre he cregut que la competitivitat augmentava amb la productivitat però, aquests senyors diuen que la competitivitat la volen trobar reduint despeses. El senyor Botin del banc santander ja ens avisa, “son medidas necesarias pero dolorosas a corto plazo” Si són esfereïdores a curt termini vol dir que a llarg termini no ho són, i jo em demane, potser serà perquè els qui pateixen el dolor acaben per acceptar-lo? Per què els guanys que s’esperen d’aital reforma compensa amb escreix els sofriments? o potser perquè com ha d’ésser així, la percepció del dolor acaba fent-se virtut? Déu provirà com deia la iaia.
a