Carreró de les comèdies

Hi ha catalans al poble, hui mentre dinava he pogut escoltar el més bell parlar catalanesc, tot un goig. No s’hi prodiguen gaire per ací, poble petit i en un indret no gaire transitat. Treballen en la instalació del clavegueram de la nova depuradora. Cada quinze dies tornen d’on han vingut i mentre són aquí, al peu de perforadora, treballen llargues jornades, ara en aquest temps, de fosca a fosca. D’ençà que van arribar amb tot de potents maquinàries de perforacions catalanes, he rememorat la meua arribada en aquest país. Feia més o menys el mateix oratge, dies curts i grisos amb una humitat terrible. La verdor abundant de vegetació tupida té aquest preu, és encisadora sí, però duríssima fora sostre. Quan a trenc d’alba s’albira un dia clar i assolellat tot canvia entre nosaltres. L’amabilitat s’hi palpa el somriure esclata i el desig de moure’s no té aturador. Ningú no ho cregui que són bajanades. Jo no coneixia els efectes de la manca de sol, xifrada en dues mil hores, durant tot un any, però,  bé podeu estar segurs, en són de demolidors. Ma neboda diu que no ho resisteix, la submergeix en un estat de melangia que li fa no valorar ponderadament el fet de treballar-hi a la seguida i en consideració. Quan pense en els centenars de milers de treballadors que de l’Estat espanyol fofen per falta de feina, m’entristeix recordar els durs moments d’anyorança que jo mateix he conegut. L’exili és dur i com deia aquell:

Quan la pàtria que tenim, no la tenim
perduda per violència o per renúncia
fins la veu del mar es torna exili
i la llum que ens envolta  són reixes

El Conseller Mascarell s’ha tornat, ho acabe de sentir, és lògic que s’hagi enfadat, vulguis o no quan vas de convidat a un lloc on et plouen crítiques acabes per respondre. Ell ho ha fet d’una manera elegant però, al meu modest entendre equivocadament. A la política hi campa a lloure la corrupció, no d’ara, sinó d’ençà que va morir franco. Suarez traicionà en Franco, el rei traicionà son pare, Carrillo traicionà el pc, els socialistes traïren el socialisme i canviaren la panna pel caximir i les corbates només aixafar la primera catifa vermella. Allò que ens han volgut embotir com a cosa modèlica i exportable. No és res més que una gran traïció que començava com totes, per un mateix. La decència i la moral no tenen lloc en aquesta enganyifa mal nomenada democràcia. I si el senyor Mascarell fora un home com cal no ocuparia el lloc que ocupa, més clar l’aigua. Ens vol fer creure que entre els corruptes n’hi ha de formals i ens avisa que de no ésser així, el país aniria avall sense remei. Si jo hagués tingut l’oportunitat de demanar-li cap on va ara el país? ho hauria fet, i ell hauria  hagut de reconèixer que en efecte va avall i sense aturador des de la primera legislatura. Exemples en tenim a dojo i a diari. Avui mateix:

Cas Garzon, el més esquemàticament possible, aquest senyor reuneix proves que posen algun directiu de banca vora el costell. Aleshores rep diners amb l’escusa d’uns cursets als EEUU i arxiva el cas. Això no és prevaricar, és l’ou com balla

Cas Narcis Serra, arriba a ésser Ministre de defensa i com a directiu de Caixa Catalunya blinda el contracte del seu successor  per valor de dotze milions d’euros. Ara és l’administració pública qui ha de fer-se càrrec de la criatura. Perfectament li ho podrien reclamar per què ningú no ho fa?  Va Mascarell, el seu govern podria fer-ho, endavant. 

Una altra encara calenta, el PSOE amenaça PP amb la revisió del concordat amb el Vaticà si els peperos no deixin de retallar despesa pública. On volen anar a parar aquesta colla d’inútils?  Tenen alguna cosa a dir de l’església catòlica o no? Per què no ho denuncien ara mateix. Fan servir el xantatge davant de tothom com a eina política. I encara són pocs, molt pocs els qui s’escandalitzen i en aquest context com deia aquell, anem anant