SAÓ

Les pretensions i la posició de la política agrícola europea per a després de l’any 2013 és un dels temes que planteja i analitza en el següent article la Lourdes Viladomiu, professora d’economia aplicada de la UAB i membre del grup SAÓ. L’objectiu d’aquest article és definir la posició de Catalunya en tot el marc de la reforma política.

La política agrària europea després de 2013

L’aprovació de la minireforma de la política agrícola comú (PAC), coneguda com “Health Check” tancà una etapa i ha obert el debat sobre la definició de la política agrària europea per a després de 2013. El govern holandès disposa ja d’un document complet sobre la seva posició i pretensió. Val la pena analitzar-lo amb detall ja que pot ajudar a definir la posició de Catalunya, donada la similitud de les seves problemàtiques agrària i rural. Holanda disposa d’un cluster agroalimentari molt potent que suposa el 20% de les exportacions i genera un 10% del PIB i del treball.

El document parteix de la premissa que els instruments actuals i especialment les ajudes directes desconectades i basades en referències històriques (que representen més del 75%  dels ingressos de la PAC que rep Holanda) no serveixen i es necessari substituir-los. Per una altra banda, senyala que el comportament dels mercats mundials en els darrers anys manifesta una forta volatilitat i la necessitat què Europa continuï sent una gran productora de productes agraris.

En aquest context la proposta holandesa proposa substituir les ajudes directes desconnectades per recolzaments dirigits a objectius específics, i substituir la intervenció al mercat per una xarxa de seguretat més lleugera i eficaç. Les noves ajudes s’han d’orientar a aconseguir una agricultura més competitiva i han de retribuir els valors socialment demandats que genera l’activitat agrària i que no són retribuïts pel mercat. Per a assolir l’objectiu de competitivitat la proposta emfatitza recolzar la innovació. En aquest aspecte el sector agroalimentari holandès és exemplar.

Per a retribuir els valors demandats per la societat el text proposa, per una banda, recolzar amb pagaments a l’agricultura de zones d’alt valor social i que tinguin una agricultura amb handicaps que dificultin la seva competitivitat i, per una altra banda, retribuir als agricultors que a més de produir aliments subministrin serveis a la societat. Aquests serveis inclouen una àmplia llista entre els que destaquem la gestió de l’aigua, sòl i altres recursos, el paisatge, la agrobiodiversitat, el control de les emissions, entre d’altres.

Definir els instruments adequats per assolir els objectius específics proposats no serà fàcil i queden molts elements per a definir. No obstant, el document holandès és un punt de partida que pot ajudar a reflexionar sobre quina PAC seria la més apropiada per a Catalunya després de 2013.
Lourdes Viladomiu 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!