SAÓ

Som a les portes d’una nova campanya agrícola i és l’hora de decidir, entre altres coses, la fertilització dels sòls: quines dosis? amb quins adobs? en quins moments?

Aquesta decisió, que es pren més o menys rutinàriament o sobre la base tècnica d’una anàlisi de terres i del càlcul de necessitats de nutrients del conreu que es vol sembrar o plantar, es veu més condicionada que mai pel factor econòmic.

Alguns productes agraris, com els cereals, ha experimentat uns increments dels preus molt importants, però també ho han fet els dels principals inputs. El gasoil, els fitosanitaris, les llavors i els fertilitzants estan pujant de preu d’una manera també molt important, al voltant del 50 %, en relació a l’any passat. I per mantenir o aconseguir augmentar el marge de l’activitat agrícola és més necessari que mai, afinar en la utilització d’aquests factors de producció.

Fa de mal dir, com evolucionaran els preus, però sembla clar que estan reflectint un desequilibri creixent entre l’oferta i la demanda de molts productes a nivell mundial. I això obligarà cada vegada més a aprofitar tots els recursos al nostre abast, tant energètics, com de tot tipus.

A Catalunya, degut al gran desenvolupament de la ramaderia intensiva (porc, aviram, vaquí de carn) es generen una gran quantitat de dejeccions, que s’han vist sovint més com un gran problema, i en algunes zones de més concentració de granges, ho continua essent. Però la substitució dels fertilitzants minerals per orgànics provinents de les dejeccions te més sentit que mai i és una oportunitat que aprofiten cada vegada més agricultors.

En els darrers anys s’ha reduït molt la compra de fertilitzants nitrogenats minerals a Catalunya. En 15 anys s’ha passat de 76.600 tones a 46.600. I això reflecteix un millor aprofitament dels materials orgànics que genera el mateix sector i una millora en les dosis que s’apliquen al sòl. Com que la cabana ramadera no ha augmentat gaire durant aquest període, és evident que la lixiviació de nitrats als nostres aqüífers s’ha d’anar reduint cada vegada més.
Tanmateix, la millora espectaculars dels rendiments agrícoles que a partir del segle passat es van produir gràcies a la utilització dels fertilitzants de síntesi, està encara molt present al cap dels pagesos i sovint encara es fan aportacions d’adob per sobre de les necessitats reals dels conreus. La dinàmica dels nutrients al sòl és a mig i llarg termini i la gestió de la fertilització ha de ser un treball continuat i amb una certa base tècnica.

Des de GESFER hem posat en marxa Plans de Millora de la Fertilització a les comarques de Girona (conjuntament amb els consells comarcal, la Diputació i la Fundació Mas Badia) i també a la Catalunya Central (conjuntament amb la Universitat de Lleida) que permeten optimitzar l’adobatge dels conreus herbacis d’aquestes zones.

Però tenim encara molt per fer i estem impulsant diverses línies de treball. Des de minimitzar l’ús de l’aigua i la generació de nutrients a les dejeccions ramaders,, passant per la mesura ràpida dels continguts d’aquests nutrients en els fems i purins i així poder dosificar correctament, fomentant nous equips d’aplicació de les dejeccions que redueixen les emissions i les males olors i eviten pèrdues, i el més complicat i que requereix un esforç organitzatiu i inversor destacable: més entitats de gestió conjunta i més infraestructures de tractament de les dejeccions a les zones més excedentàries per facilitar el seu aprofitament energètic i fertilitzant.

El govern de la Generalitat està preparant un pla específic per impulsar la construcció de plantes de biogàs, que a partir dels purins i fems i altres materials orgànics, proporcionaran energia renovable i facilitaran la gestió i l’aprofitament del fertilitzant que contenen.
Estem doncs clarament davant una bona oportunitat per l’agricultura i la ramaderia de casa nostra i l’hem de saber aprofitar.

Salvador Puig
President del Consorci de la Fertilització Agrària de Catalunya, GESFER.
Membre de SAÓ Col·lectiu de reflexió rural

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!