Emigdi Subirats i Sebastià

Aquest és el post número 1000 del bloc. Vaig iniciar l’aventura d’aquest diari on line el 22 de juny de 2006, és a dir, el mes que ve  farà dos anys. Em sento molt satisfet de com està funcionant ja que estic en un molt bon moment quant a visites diàries, així com pels comentaris que em fa la gent pel carrer. Durant els darrers anys he portat una intensa activitat literària, que ha rebut una gran embranzida i difusió gràcies a internet. La  força de la xarxa facilita el fet que el bloc sigui molt conegut, la qual cosa és molt més dificultosa amb  els  meus llibres en format paper. Potser és injust, ja que l’elaboració d’un llibre d’investigació o de ficció és molt costós. El bloc s’engoleix bona part de la meua activitat literària actual, ja que  ha esdevingut part imprescindible de la meua quotidianeïtat. No és una afecció més, sinó el compromís diari que m’he marcat personalment d’anar escrivint sobre tot allò que m’interessa. Forma part del meu dia a dia, com a prova que  el contacte amb el lector s’ha convertit en una veritable necessitat personal.
Durant els primers mesos, el vaig dedicar en exclusiva a escriure sobre la literatura de les comarques centrals dels Països Catalans (Ebre, Matarranya, Maestrat), per tal d’anar difonent els autors nostrats el qual és un autèntic repte personal. A més, era la meua intenció evitar entrar en debats polítics, ja que estava molt decebut del món de la política en general. Posteriorment, vaig canviar d’idea i vaig començar a introduir articles sobre independentisme i catalanitat, donat que és un sentiment que no puc aparcar perquè forma part innata del meu ser. Per suposat, aquests són els posts que generen més debat i reben més visites; de vegades, comentaris agres.
El bloc s’ha convertit en l’eina ideal de difusió dels meus ideals i dels meus interessos personals. Hi tenen cabuda articles sobre Campredó, el meu poble i la meua passió, al qual injustament li han privat de ser municipi per imposició legal. També m’agrada escriure sobre la llengua catalana i la seua problemàtica arreu de tots els territoris que formen els Països Catalans. Deixo algun espai per a la creació poètica i els contes personals, així com per difondre el programa radiofònic “Lletres Ebrenques” i la feina de tots/es els i les  literats/es convidats/des. Estic molt satisfet de com han funcionat els  cicles d’articles que he anat elaborant al llarg dels mesos: Companys de lletres, Blocaddicte, Moments mítics en blau i grana, Sóc independentista, etc., perquè han gaudit de nombrosos lectors i una molt bona acceptació. M’ha permès, entre altres coses, aprofundir amb la idea d’unitat de l’esquerra nacional (cicle “És possible la unitat de l’esquerra catalana?”), que tan necessària és per a la política catalana, encara que avui dia sembli que sigui purament ciència ficció donat com bufen els vents.
Curiosament, el post més llegit va ser el primer, amb el qual em vaig estrenar: “Jesús M. Tibau, de terra de vi a terra d’aigua”. No és mèrit meu, sinó de la gran embranzida literària que ha experimentat aquest autor, i bon amic, en els darrers mesos, al qual vaig engrescar perquè creés un bloc (Tens un racó dalt del món) que ha esdevingut una referència arreu de la Catosfera. Recentment he rebut 3 premis Dard per la meua activitat blocaire, que m’han fet molta il·lusió, ja que era un reconeixement a la defensa d’uns ideals i al treball literari. És obvi que el bloc m’ha alterat els meus moviments diaris i em sento orgullós de tirar-lo endavant, compaginant-lo amb dos diaris personals més: Nessie School of Languages (http://blocs.mesvilaweb.cat/Subirats) i Poemes i lletres (http://www.poemesilletres.blogspot.com).
No podia acabar aquest post  sense fer un esment sincer de tot el col·lectiu que forma l’Ebresfera, un fenomen espectacular dintre del conjunt blocaire català, que ens permet fer amistat i col·laborar amb nombrosos companys: Jaume Llambrich, Jordi Jordan, Oriol Gracià, Gustau Moreno, etc. També arreu del país, el bloc m’ha permès fer coneixences molt enriquidores com és el cas de l’escriptor Joan Pinyol de Capellades (Anoia) o el polític Lluís Sunyer de Torredembarra. També m’ha permès  donar cabuda al contacte virtual amb polítics/ques com: Carme-Laura Gil (CDC), Raül Romeva (ICV) o Jordi Castells (ERC), que m’enriqueix enormement ja que sóc home de la catalanitat  que creu fermament en la transversalitat d’aquesta ideologia. També m’ha portat a aprofundir l’admiració per persones com el cantant valencià Xavi Sarrià, del grup Obrint Pas,  exemple de fidelitat a la terra.
Seguirem amb la intensa activitat blocaire, per seguir fent poble, seguir potenciant les lletres ebrenques, i com deia el futbolista Oleguer Presas (un altre dels meus mites): seguirem caminant cap a Itaka. 
  

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!