Ramon Tremosa

Avui dijous, 28.09.2011, a Estrasburg el Parlament Europeu ha aprovat el paquet legislatiu de Governança Econòmica de la zona euro, conegut com a “six pack” (4 regulacions -reglaments d’obligat compliment- i 2 informes), després d’haver arribat a un acord tant amb el Consell Europeu com amb la Comissió. El paquet legislatiu s’ha aprovat amb majories més àmplies i transversals del que s’havia previst, atès que ha estat aprovat pels grups conservador i liberal-democràta gairebé al complet, així com també amb el suport diverses delegacions nacionals dels grups socialistes i verds (les dels països amb qualificació “triple A”: Holanda, Finlàndia,…). Aquest acord representa un salt qualitatiu en la gestió de les finances publiques dels Estats Membres de la zona euro a nivell europeu, ja que obligarà a una major disciplina pressupostària i sancionarà durament la manipulació de dades estadístiques per part dels Estats Membres. En aquest sentit, suposa un primer pas cap a la unió fiscal i era la precondició que els països nòrdics demanaven als països del sud per a començar a parlar dels eurobons (paraula màgica en boca de tanta gent com ara Felipe González, però que no serà cap solució mágica a curt termini). Per als catalans, encara sense estat propi, aquest paquet fa vàlida l’expressió “més Europa vol dir menys Espanya”, en limitar la discrecionalitat i ineficiència dels futurs governs espanyols pel que fa a la seva política fiscal… curiosament, avui en el debat del Parlament de Catalunya, el president Mas ha adreçat al PP aquestes mateixes darreres paraules.

1.- Així doncs, quan un Estat Membre sobrepassi el límit del 3% en el seu dèficit públic o de 60% en el seu deute públic, la Comissió Europea emetrà una recomanació per tal de limitar l’endeutament, que haurà de ser aprovada pel Consell Europeu amb una majoria de dos terços. Si aquesta recomanació no és tinguda en compte per l’Estat Membre en qüestió, i aquest segueix sense prendre mesures correctores, la Comissió imposarà una multa automàtica que podrà arribar fins al 0,2% del PIB de l’Estat Membre. Aquesta multa només seria revertida si la majoria de països de la UE es declaressin a favor d’aixecar la multa en el si del Consell Europeu. Així, per exemple, si Catalunya fos un Estat Membre de la Unió Europea i aquesta regulació estigués en vigor al 2010, s’hagués vist afectada per aquesta regulació en un doble sentit: tant per manipuilar les dades de dèficit públic (al 2010 el tripartit va declara un 2,4% del PIB, enlloc del 4,2% final) com per superar el límit del 3% del déficit públic: una sanció del 0,2% del PIB hauria suposat una multa de 400M d’euros al govern català.

2.- D’altra banda, s’aplicarà un sistema semblant per mirar de corregir grans desequilibris macroeconòmics que puguin distorsionar la balança comercial d’un país, amb un èmfasi especial per aquells països que presentin dèficits persistents en el seu compte corrent de la balança de pagaments.

3.- Un altre aspecte rellevant és la inclusió del Semestre Europeu, un sistema de coordinació bi-anual dels pressupostos públics dels Estats sota el paraigües de la Comissió. Aquest procés, en el qual podria ser inclòs Catalunya si prospera una esmena de Ramon Tremosa en un informe paral·lel (que demana la inclusió de regions amb competències legislatives i poders fiscals en aquest semestre), serviria per acostar en la mesura del possible els pressupostos dels diferents Estats Membres.   

4.- Com a català valoro especialment aquest paquet, ja que considero que aquesta legislació servirà per europeïtzar els països mediterranis amb les millors pràctiques europees d’administració i gestió pública. Que un excés de dèficit o de deute sigui sancionable no té una base ideològica determinada, sinó que senzillament és un producte de la voluntat de no passar a les properes generacions la factura de la nostra despesa. “Es tracta d’una lluita contra el mal govern: la qüestió no és si l’Estat gasta més o menys, si és més liberal o més intervencionista, sinó que pugui pagar allò que gasta”.

Resultat de les votacions:

 – Informe Ferreira (Grup Socialista) sobre la prevenció i correcció de desequilibris macroeconòmics: 554 vots a favor, 90 en contra i 21 abstencions.

 
– Informe Feio (Grup Popular) sobre la vessant correctiva del Pacte d’Estabilitat, inclou sancions en cas de deute o dèficit excessius: 363 vots a favor, 268 en contra i 37 abstencions

– Informe Ford (Grup Conservadors i Reformistes) sobre requisits comuns per als pressupostos nacionals: 442 vots a favor, 185 en contra i 40 abstencions

–  Informe Goulard (Grup Liberal-Democràta) sobre la vigilància pressupostària de la zona euro: 352 vots a favor, 237 en contra i 67 abstencions

– Informe Wortmann-Kool (Grup Popular) sobre  la coordinació de polítiques econòmiques: 354 vots a favor, 269 en contra i 34 abstencions.

– Informe Haglund (Grup Liberal-Democràta) sobre les mesures correctores dels desequilibris macroeconòmics en la zona euro: 394 vots a favor, 63 en contra i 206 abstencions.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!