rpala |
dijous, 12 de juliol de 2007 | 11:52h
Avui comença a Sant Celoni (Vallès Oriental) l'Acampada Jove que organizen les JERC. El festival més ectoplasmàtic dels que s'organitzen als Països Catalans: és de llarg un dels més multitudinaris (38.000 persones el 2006), però mai aconsegueix grans espais als mitjans de comunicació. És com un fantasma que recorre Europa... El que passa és que cada any hi va més gent.L'Acampada és com el Viñarrock en clau catalana: molta gent, molt jove, molta festa i grups entre la reivindicació política i el bon rotllet festiu. No se quins són els motius d'aquest silenci general. Probablement a que l'organitza un partit polític. Però independentment d'això, crec que la premsa n'hauria d'informar, perquè és tot un fenomen de masses juvenils. Centenars de milers de joves dels Països Catalans hi han trobat, al llarg dels últims dotze anys, un espai de socialització diferent. Aquest any el carrer és tan eclèctic que va d'Ojos de Brujo a Obrint Pas, i hi desfilaran alguns dels principals grups de la música catalana.
(Per cert, sempre hi ha excepcions: amb la web de l'Enderrock en farem una cobertura diària, també en parlarem a la revista i farem unes cròniques per El Punt. Bé, i aquest bloc també n'informarà, en la mesura del possible.)
(Per cert, sempre hi ha excepcions: amb la web de l'Enderrock en farem una cobertura diària, també en parlarem a la revista i farem unes cròniques per El Punt. Bé, i aquest bloc també n'informarà, en la mesura del possible.)
Company Daniel:
Em sembla que ets una mica injust amb nosaltres.Evidentment, som una capçalera feta des de Barcelona, i per tant, sempre
pecarem de centralistes i centralitzadors per molt que treballem en la
línia contrària. Admès això, no estic gens, gens d'acord amb les teves reflexions sobre la relació d'Enderrock amb els músics en valencià. Voldria citar-te només el treball conjunt que hem fet amb L'Avanç amb El disc dels músics i cantants en valencià. A més hem parlat en el darrer número de festivals com el Rock a la Mar, en el pròxim parlarem dels premis Ovidi -ja haviem tancat l'edició de juliol quan es van donar, però van aparèixer ben ressenyats a la pàgina web- i un llarg etcètera.
Per cert: la decisió d'esdevenir o no Endebloc és exclusiva del responsable del
bloc, només ha de seleccionar aquesta opció a l'hora de configurar el
seu dietari.
Roger i Eli, aveure si ens veiem allà!! com l'any passat jo en clau d'artista! (i enguany no cal que em pregunteu si sóc "jerqui"!)
...per cert, millor no parlem del Rebrot, no? ;)
Alba!
Ens veiem segur.
El Rebrot és lo més underground de Catalunya, i en això es basa el seu encant! De fet, el dia que surti en algun diari em començaré a preocupar.
Hi estic d'acord: és un fenomen bastant ectoplasmàtic, però la veritat és que no em sap greu, i mira, em costa reconèixer-ho. Si es comptabilitza pel nombre de públic hauria de tenir més presència als mitjans, però potser no cal dedicar-li massa profunditat al tema:
Altres festivals catalans serveixen més aviat d'aparador de grups i, banda d'això, porten un parell d'estrelles per aglutinar gent. No és la fórmula més eficaç per ser líders de públic però ho trobo infinitament més interessant. Fer descobrir propostes noves i autofinançar-se amb els grups consolidats. Potser hi van 5 mil o 10 mil persones només, però això, jo crec que hauria de sortir als mitjans. Com a "cosa" cultural, encara que no sigui de masses.
Si tens calers i no et preocupa massa que la gent descobreixi nous grups, la fórmula correcta és la de l'Acampada: Ojos de brujo, Obrint pas, Celtas Cortos. Per això triomfen: perquè saben què agrada, perquè tenen calers per pagar-ho i perquè ho venen sota l'etiqueta d' "Independència i Socialisme" que ara ven més entre els joves catalans. Res més. Contingut polític ben poc.
Sí, és cert, és un fenomen més aviat ectoplasmàtic, però per més d'una raó...
(Ah, i ara també he llegit l'article del "Cataclisme monumental" i l'he trobat del tot encertat!)
En segon lloc, el contingut polític de l'Acampada és evident per a qualsevol que hi vagi. Per començar, els grups que hi van comparteixen, de prop o de lluny (sovint de prop) la característica de ser grups amb missatge socialment crític. I per seguir, l'Acampada té un ample programa d'activitats de caràcter polític (des de les xerrades fins a l'acte polític central, normalment molt nodrit), així com una omnipresent simbologia pròpia de l'esquerra independentista. Evidentment, no son unes jornades de formació política, però tampoc crec que hagin de ser-ho. És un espai de trobada lúdica del jovent com existeixen d'altres al llarg de l'estiu al qual, a diferència dels altres, s'afegeix un contingut polític que n'és vertebrador.
Pot ser caldria separar el fenomen cultural del missatge. No? encara hi sortiriem escaldats. No només alhora de reflexionar sobre l'ordenança cívica a Barcelona, també per parlar sobre el tractament que ha rebut el "Missatge socialment crític" a viles com Gràcia on hi regnava l'excels Ricard Martínez...
El que està clar es que una cosa és la cultura de base i l'altra la de cop de talonari. Que crec que en aquest cas es la formula que es fa servir. Sense acritud. Només constatar les coses...
No veig en què sentit l'ordenança de civisme o el missatge que emetés o deixés d'emetre Ricard Martínez contradiu el que dic: que l'Acampada Jove és un festival d'estiu amb un claríssim contingut polític i que no suscita ni la meitat de ressò mediàtic que festivals que no tenen ni la meitat d'asistents i ni la meitat de ressò social que l'Acampada. Quant a la cultura de base, que vols que et digui: a banda de l'Espai Independència també hi és l'Espai Cultura, on entre d'altres coses se li dona una oportunitat a grups novells (però novells novells, no novells d'aquests que ja tenen representant, caché i un disc més o menys exitós al mercat), cosa que molts altres festivals que reben el doble d'atenció per part dels mitjans que l'Acampada no faríen ni de broma.
Pot ser no centro el debat en la quota de pantalla, tens raó. La qüestió de fons es que no estem parlant d’una forma diferent de fer o treballar la cultura i és aquest el veritable tema que us haurieu de plantejar. L’esquema del Festival és el mateix però impulsat des d’un partit polític.
El que se’m fa sorprenent es que us queixeu de no tenir prou ressó mediàtic o de no sentir-vos representats quan la vostra actitud com a partit polític ha estat exactament la mateixa alhora de tractar els "altres" quan heu tingut la oportunitat (i aqui es on entra l’ordenança cívica i en Ricard). I es aqui on rau la clau de tot plegat. Us sentiu discriminats? No us sentiu suficientment importants? De veritat que no us entenc... Teniu els instruments i els recursos per fer quelcom diferent i copieu el model comercial....