Al darrera la nevera
Bloc de Roger Palà
Cornuts i pagar el beure
Aquest és l’article que he escrit per Transversal Web sobre l’atac feixista al Casal Popular de Gràcia.
Un atac feixista contra el Casal Popular de Gràcia. No és la primera vegada. És ja de per sí prou vergonyosa la tradicional inacció de les forces de seguretat davant d?aquests grupuscles neonazis. Però el que ja és patètic és l?actitud que estan mostrant en aquest cas els mossos d?esquadra, que en comptes de dedicar-se a cercar els culpables i portar-los davant d?un jutge, aprofiten l?avinentesa per practicar un registre sense ordre judicial. D?això, al meu poble en diuen cornuts i pagar el beure.
No és nou. L?Assemblea de Joves de Gràcia ha estat víctima de la violència ultra en diverses ocasions. L?antic Casal Popular del carrer Verdi va ser incendiat fins a dues vegades, per sort sense víctimes, tot i que el material solidari per Cuba recollit per la brigada Venceremos va quedar ben socarrimat. I que se sàpiga, la policia espanyola encara està buscant els autors.
Sembla que a la senyora Cristina Manresa, intendent dels mossos d?esquadra de Gràcia, li agrada prou aparèixer als mitjans de comunicació explicant els ets i uts de les actuacions de la policia autonòmica al nostre territori. Sobretot si hi ha algun okupa o algun alternatiu de per mig. Està clar que tots els mitjans són pocs a l?hora d?acabar amb els escamots de djembistes i calimotxeros que poblen les nostres places i converteixen la nostra tranquila vila en un infern quotidià. Però resulta que quan la cosa va de fatxes, els mossos fan exactament el mateix paper que feia el cos policial ocupant, feliçment reitrat (en part) de la nostra vila. Doncs quin negoci.
Val a dir que, en el seu dia, quan això havia de ser una policia seriosa d?un país seriós, els mossos van tenir un gurp d?agents dedicats a investigar aquesta mena d?afers tèrbols. Si no els han jubilat, més val que comencin a donar resultats aviat. Estaria bé que el departament d?Interior, que encapçala el feliç Joan Saura, donés les explicacions pertinents sobre com un atac a un local social de Gràcia s?acaba convertint en un registre criminalitzador.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Esperem que tot torni a la normalitat el més aviat possible. Per alliberar tensions podriem fer el mateix amb la llibreria Europa.
Casal Popular, et volem popular de volta!
Ui, ara he llegit la resposta sobre la a d’Al darrerA la nevera: no ho sabia pas, que era una cançó de Conxita! Però el que no és pas, és una "barcelonització"! A menys que a Barcelona canvieu les categories gramaticals mentre parleu.. que ja deu ser difícil, ja!
Darrera, amb a, és un adjectiu que vol dir "última".
Darrere, amb e, és un adverbi de lloc.
Un petó,
Punts Suspensius.