Una altra vegada hem de dir que les coses no pinten gaire bé a la regió Amazônica. Segons els mals resultats de l’ últim any, la selva tallada i cremada entre agost de 2010 i juliol de 2011 ha arribat a 6.238 km2. La tendência a la baixa de la desforestació dels ultims anys s’ha acabat, i la destrucció de la selva torna a créixer, amb tots els els seus efectes negatius per a l’ esclafament global i el canvi climàtic. Així com tots els governs han dit que els acords de Durban han estat bons, també el govern brasiler s’ ha esforçat per maquillar els resultats i a dir a tot el món que aquests són els millors resultats dels últims anys. Una cosa està clara, tal com va ara, la tendència de les cremades a l’ Amazònia torna a créixer.
Les causes? Es discuteix. Es parla de les inundacions de les dues grans hidroelèctriques de Porto Velho, que es construeixen al riu Madeira. També de les noves lleis florestals, més permissives, que s’ estan aprovant al Congrés brasiler. Hi ha la llei que preveu entregar la proprietat de grans superfícies de terres públiques, a qui de qualsevol manera ja se n’ ha fet el control privat (Terra Legal). Fins al traspàs de les competències de fiscalització i excessiva permissivitat dels nostres organismes de medi ambient regionals.
En el llençament de la 5a Setmana Social Brasilera, les pastorals socials de l’ església catòlica proposem de fer un debat sobre la necessária redemocratització de l’ Estat brasiler. De discutir quins espais el poble té per intervenir i per decidir pel bé comú.
Que cal una democràcia diferent, on eleccions no signifiquin carta blanca per fer el que es vulgui, està clar amb la crisi mundial. I também està clar veient el que passa a l’ Amazònia. La regió amazònica torna a ser explorada i destruida amb voracitat, amb una política “neodesenvolupamentista”, amb un govern financiant amb diners públics els bancs i de les grans empreses privades. Imposant els negocis dels grans projectes empresarials contra la voluntat de tothom, com les grans hidroeléctriques del Madeira i de Belo Monte, peti qui peti, caigui qui caigui.
Abans d’ ahir mateix, l’empresa de soja Maggi va presentar el projecte de construcció d’ un nou port, més avall de Porto Velho, al Riu Madeira. La soja destinada a exportació per fer pinsos. Suposarà perjudicar per sempre 80 famílies de la comunitat de Porto Chuelo, que ni tan sols havien estat consultades.
Està clar que tornen a pintar bastos per als arbres, els rius i els ecosistemes de l’ Amazònia. I especialment per a tots els seus habitants tradicionals: indígenes i comunitats riberenques, per a tots els que depenen més de la selva i dels rius per a sobreviure.
Fotografia: Un dels habitants de Porto Chuelo a l’ audiència pública del passat divendres, dia 8/12, sobre el nou port de soja de Porto Velho, al Riu Madeira. Més informació a cptrondonia.blogspot.com.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!