Corumbiara és un poble al sud de Rondônia, aquí al Brasil. Aquesta és la regió que concentra les millors terres de l`estat, i també els majors latifundis. La terra que el govern donava als petits agricultors no era as aquesta. Quan el Moviment dels Sense Terra (MST) se`n va adonar, va decidir fer un campament amb uns 600 camperols de petits agricultors a la Hisenda de Santa Elina, al municipi de Corumbiara.
A la regió hi vivia entre altres Antenor Duarte, un dels més coneguts representants de les organitzacions d`extrema dreta dels grans propietaris, la CNA (Confederació Nacional d`Agricultors). Contra el parer de la majoria del consell de direcció del MST, tres dels líders més radicals van decidir resistir una expulsió decidida per la justícia, oposant-se per la força a la policia. Per la banda dels grans proprietaris, es va decidir que allí calia donar una lliçó exemplar als grups de sense terra que ocupaven les terres.
El resultat va ser `anomenat Massacre de Corumbiara, el fatídic dia 9 d`agost de 1995.
Una veritable batalla va començar al voltants de les tres de la matinada, quan pistolers armats contractats per les hisendes de la regió, i soldats de la Policia Militar amb les cares tapades de passa muntanyes, van atacar el campament. Nens i dones van ser utilitzats com escuts humans pels pistolers per atacar l’últim reducte de resistència. Entre les morts hi va haver la petita Vanessa, una nena de tan sols sis anys. Cinquanta cinc agricultors de l`acampament van resultar greument ferits. Alguns dels morts van ser executats després de presos. Altres van desaparéixer. Com a responsable de tot, el governador Valdir Raupp, que avui continua com a senador de Rondônia i president d`un dels majors partits polítics brasilers, el PMDB
Corumbiara pertany al bisbat de Guajarà Mirim, el bisbe Dom Geraldo hi va acudir a auxiliar les famílies i els supervivents, que es van allotjar als locals de la parròquia. Va visitar el campament uns dies després dels fets, quan ho va autoritzar la policia, i va recollir-hi uns óssos calcinats, que va comprovar que s`havien cremats cossos humans a l`acampament. Encara hi ha un procés a la justícia per jutjar les indemnitzacions que haurien de rebre els ferits i les famílies dels sobrevivents.
A l’època feia dos anys que jo havia arribat al Brasil, justament al bisbat de Guajará Mirim, tot que en un poble molt allunyat de Corumbiara. Algunes setmanes després vam tenir un petit incident a Iata un districte de Guajará mateix. Dom Geraldo espantat, ens va alertar que anéssim en compte, que ens calia veure amb la Pastoral da la Terra (CPT) el que fèiem, i em va demanar si podia dedicar-m`hi una mica a la regió. Hi he estat des d`aleshores més o menys ficat. (continua)
En aquell temps, Lula, que era president del partit de l`oposició, va visitar e local i va declarar que si mai arribava a president, expropiaria les terres per a les famílies que havien sobreviscut al massacre. Quan va ser president no va arribar a complir la seva promesa, però ho va deixar apunt per que ho fés la seva successora, la presidenta Dilma. L`any passat el govern va arribar a un acord amb els propietaris per comprar dues parts de Santa Elina per 53 milions. Després d`uns mesos de negociacions amb els grups del local, que s`havien dividit en dos grups am els quals va ser difíçil arribar a una bona entesa. Finalment al començament d`aquest any el govern va aconseguir crear dos assentaments, repartint terra per a unes 400 famílies. Encara en van quedar fora unes 90, que havien anat arribant més tard.
Corumbiara no oblida el que va passar. Aquest dimecres un autocar va recollir gent de tot l`estat per resar el dijous una missa a la parròquia pels difunts, com és costum de cada any des de 1995, i es van realitzar alguns actes reivindicant millors serveis de salut, escola i ajuda a la producció pels assentats, organitzats pels camperols de la Lliga dels Camperols Pobres (LCP) que és un dels grups més radicals dels que continuen reivindicant la reforma agrària.
Disset anys després del Massacre, no hi ha hagut per Rndônia mais més una mortaldat semblant pels mateixos motius, gràcies a Déu. Però no ha parat mai d`haver-hi sempre conflicte de terres e fets violents, amb algunes morts. Tan sols aquest any de 2012 en portem comptats cinc. Els campaments de famílies sense terra s`han reduït molt, però la violência contra els petits agricultors ha aumentat. A la CPT estem auxiliant més o menys uns altres cinc camperols amb greus amenaces de mort. Alguns han hagut de fugir de casa fa mesos, i estem intentant que rebin alguna protecció i ajuda del govern.
Un altre fet que ens preocupa és que continua havent-hi moltes ordres d`explsió de petits agricultors. la majoria són casos moltcomplicats a nivell jurídic. Quan hi va ahaver la colonització de Rondônia, el govern de la dictadura militar va entregar moltes més terres a grans proprietaris que no pas a petits agricultors. Actualment resquartes parts de les terres dedicades a agricultura de l`estat de Rondônia estan en mans de mitjans i grans proprietaris, no de petits agricultors (contem com a “petits” els que tenen fins a unes 400 hectárees de terra). Moltes de les terres públiques repartides eren terres amb cotractes provisionals: Els particulars o empreses que els rebien s`obligaven a fer u projecte agropecuari e a posar les terres en producció en un plaç de deu anys. Els deu anys van passar i la moltíssims no van fer res de res. Com a molt vendre la fusta de a selva i repassar ilegalment les terres a tercers. Moltes terres van quedar abandonades i els petits camperos les van ocupar. Més tard, quan van voler obenir títol de les terres (les lleis brasileres reconeixen drets als que ocupen i reballen teres abandonades) es van trobar que hi havia uns títuls provisionals pel mig. D`aquí bona part del gran batibull als jutjats sobre es drets dels uns i dels altres. I pel mig conflictes i violência, a vegades per les dues parts. Més per part dels poderosos, que a sobre tenen el recolçament de les autoritats.
Actualment estem amb dos campaments amb situació greu i perillosa. Es dos amb ordres de la justícia d`expulsió dels petits camperols que la policia té la obligació de complir. Amb embolicats plets a la justícia que duren anys i panys.
Es tracta del Campament Canaá, situat entre Ariquemes i Jarú, amb 120 famílies que fan part de la Lliga (LCP). Va cap als dotze anys que la gent viu en aquesta terra, on tenen cases, carreteres i mols arbres, plataners, cafè, vaques i tota mena de fruita. Uns autobusos de l`ajuntament cada dia recullen més d`un centenar de canalla per anar a l`escola més propera.
Al Campament Paulo Freire 3, a Seringueiras (en aquesta parròquia de Guajará Mirim és on està actualment de rector el claretià català Pare Francesc Trilla) hi ha unes 82 famílies, que viuen i treballen a l`indret ja farà uns tres anys.
En els dos casos la majoria dels camperols es neguen a complir les ordres i ja han fet manifestacions que resistiran. Intents de mediació i de negociació amb els titulars de les hisendes no han donat resultat. A Seringueiras ja hi ha hagut molts actes de violència i d`abusos, especialment entre entre dos grups enfrontats. Encara dissabte passat la dona d`un dels líders va ser greument ferida. Dilluns vinent hem d`anar a una nova reunió per discutir el tema. Malgrat tots els esforços per trobar alguna solució pacífica dels dos casos, sobretot a Seringueiras, les perspectives són molt negatives. Alguns pistolers des de dintre del mateix campament estan aterroritzant impunement els altres acampats.
Sembla que volen acabar els conflictes per terra no donant terra als petits agricultors que no en tenen, sinó acabant amb les famílies que demanen terra per viure. Per altra banda el govern de la presidenta Dilma és el que menys a fet per la reforma agrària els últims quinze anys. Si no a un interès més clar per aconseguir terres per als petits agricultors (i n`hi ha moltes que legalment el govern podria recuperar) a Rondônia cada vegada s`està creant un odi més terrible contra els grans propietaris. I cada dia tindrem més camperols revoltats, disposats a resistir a la policia contra les injustes decisions d`expulsions de la justícia Qui serà el responsable per nous massacres? A la Pastoral de la Terra estem preocupats de veritat. Esperem sincerament que estiguem equivocats.
Article publicat originalment en portuguès a http://cptrondonia.blogspot.com.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!