27 de desembre de 2012
0 comentaris

Le últimes amenaces a Casaldàliga (2)

Paulo Maldos, que era de la coordenació nacional del CIMI (Consell Missioner Indigenista) i ara trebalha al govern de la presidenta Dilma, ha acompanha la operació de retirada dels invasors de la terra indígena dels xavante al Mato Grosso (Brasil) i explica així en una entrevista com van anar les amenaces a Casaldàliga:
“Primer ens va avisar la policia secreta de l’ estat del Mato Grosso, del govern de l’Estat, per mitjà de la Policia Civil. El delegat de la policia em va trucar dient que havien detectat um pla de segrest de Dom Pere per part dels ocupants “blancs” de Marãiwatséde. Despsrés, quan ja estàvem anant cap a la regió per muntar la base, vam demanar als serveis secrets de la policia que fessin una volta pel Posto da Mata per veure el que estava passant i es va descobrir que hi havia dos plans. Un per assassinar el cacic Damià, de la aldéia de Marãiwatséde, del qual la policia civil ja ens havia avisat també. Un altre per segrestar Pere Casaldàliga. Pensaven que segrestant Pere Casaldàliga aconseguirien forçar el govern a recular. Nosaltres vam posar la Policia Federal i altres a investigar-ho.

Mostra de cartell racista contra la retirada dels invasors
de la terra indígena al Mato Grosso.
Dues setmanes després entre els “fazendeiros” corria la “decisão” – no sé com se n’ha de dir això – que Pere Casaldàliga no passaria d’aquella setmana. Va ser la gota d’ aigua. El senyal vermell, d’alarma.
La Polícia Federal, que ja estava a la regió, va arribar a un acord amb ell per sortir temporalment d’ allí, per garantir la seva vida, mentre portàvem endavant aquest procés de treure els invasors. 
Esperarem que aquests temes es calmin. Fins i tot per deixar clar a tothom en aquest procés que Pere Casaldàliga és una figura històrica.
Va ser ell que va denunciar la manera criminal com es va formar la Fazenda Suiá-Missú. Però de fet, no té res a veure amb la demarcació, homologació e retirada dels invasors. Marãiwatséde és una decisió que es va fer a nivell d’Estat. De la Justícia, del Tribunal Regional Federal, del Suprem Tribunal Federal, van ser la Funai, el Ministeri de la Justícia, la Presidencia de la República del Brasil, del govern anterior, Fernando Henrique Cardoso, que van predre les decisions, i les van complir.
La terra está registrada como a terra de la União (del govern). A en Pere Casaldàliga no se li pot carregar cap mena de responsabilitat en un procés oficial. 
Amb tot el mèrit i coratge, ell tan sols va denunciar la formació del major latifundi brasiler de l’ època. Um latifundi criminal, que utilitzava mètodes criminals contra els “posseiros”, contra els indígenes, contra la població local per a imposar-se. Ell va fer la denuncia quan va anar a viure allà, quan encara era capellà.
Com podem barrejar les coses? El volen agredir per una cosa que ell no té responsabilitat. Després l’ Estat, provocat va prendre mesures per sanejar i reconéixer els drets indígenes sobre aquest territori. L’Estat s’ en va responsabilitzar.  
Pere Casaldàliga és una figura molt estimada i important per al Brasil i per a Catalunya. No se’l pot responsaibilitzar absolutament per res, tan sols va ajudar a reconéixer els drets indígenes”.
Traduït d’ una entrevista de Felipe Milanez a la revista “Carta Capital”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!