Rondônia, Brasil

La majoria de la gent que conec al Brasil no sabia què era Catalunya.
Han sentit parlar de Barcelona, i és clar, coneixen el Barça. Molts fins i tot en són seguidors. Però, malgrat els nostres intents per a no ésser identificats com a espanhols e reconeguts com a catalans, no gaires brasilers havien sentit parlar de Catalunya.
Fins fa poc temps, les úniques notícies d’ independentisme que arribaven es relacionava als mitjans de comunicació i l’opinió pública amb l’ ETA i el terrorisme, amb una comprensible confusió sobre les regions en conflicte.
Fins ara. La manifestació de l Onze de Setembre de 2012 i la proposta oberta d’ independència ha cridat l’ atenció sobre la nostra existència nacional.
I breument els mitjans de comunicació n’ han parlat, però sense gaires comentaris. Molts no entenen la nostra voluntat, i giren el cap.
Per als brasilers, independència els fa pensar en un episodi históric: la guerra que el Brasil va fer contra la regió gaúcha del sud, veïna a Argentina, anomenda Revolució Farroupilha o Guerra dels Farrapos, que per deu anys (de 1835 al 1845) van lluitar per ser independents del Brasil. Aquesta feta continua celebrant-se cada any durant la “Setmana Farroupilha”,  de forma vista com a folclórica per la resta del país.
També ha ajudat a Catalunya ésser més coneguda el fet que molts dels emigrants brasilers han tornat al Brasil, i estan explicant la nostra realitat.
I a més a més, no són pocs els espanyols casats amb brasileres ( fins i tot catalans) que per la crisi econòmica han vingut al Brasil a buscar millors oportunitats. Aquests mesos n’ he conegut alguns. 

És clar que molts pensen que la petició d’independència tan sols és una reacció a la crisi econòmica.
Però sembla que Catalunya, la nostra identitat nacional i la voluntat d’ independência comencen a ser ben comentades i més (re) conegudes per molta gent.