Zipi i Zape
Marah, sala La [2] (Barcelona), 8 d’octubre de 2011
De ben segur que quan arribem als resums anuals seran pocs els que recordaran aquest concert de Marah encara que s’ho mereixeria. Tenen força, convicció, entrega i sobretot un bon grapat de cançons inapel·lables. Virtuts i qualitat que sovint trobem a faltar en la majoria dels concerts.
Un d’aquells concerts que et posen les piles pel que queda de mes, dues hores i mitja amb una petita treva per fer un cigarret —només la banda, al públic no els van deixar abandonar la sala— que de ben segur ja deuen estar maleïnt més gent penedida de no haver-hi anat que no par el centenar llarg que vam veure el fruit de la mescla d’aquesta parella de germans que tan van a la grenya com demostren el seu amor fraternal. L’un (David Bielanko) grenyut i llardós enganxar a una gorra soviètica, l’altre (Serge Bielanko) elegant però igualment amarat en suor. Uns Zipi i Zape, tal i com mostraven les samarretes de la paradeta merxandatge…
Llàstima que no en tinguéssin de la meva mida…