ROCKVIU

Tom Waits, Auditori del Fòrum (Barcelona), 15 de juliol de 2008

Ja he fotografiat Tom Waits, l’espera ja s’acabat. De veritat, em fa una il·lusió que t’hi cagues.

Ara ja només em falta la Madonna (en condicions), al Michael Jackson, als Pink Floyd i als Beatles (si, qualsevol dia s’ajunten Ringo i Paul i s’ho inventen). Bé, també a Tom Petty, George Tohorogood, John Fogerty i els Sex Pistols. Guaita! si aquests venen dissabte que ve, que bé!

i el concert……..

Sento molt decebre a aquells que busquin aquí una crònica acurada del concert, plena d’anècdotes i batalletes. Ho sento molt, moltíssim… a la tercera cançó als fotògrafs —que abans no havíem passat per taquilla, es clar— ens van cardar al carrer. Sentint-ho molt, moltíssim només vaig poder estar present 15 minuts del concert. Tres cançons vistes des del visor de la càmera, des d’un lateral de l’Auditori del Fòrum i amb el vestit de pell de gallina ben posat.

Per veure’l s’havia de passar per caixa tal i com van haver de fer tots i cadascún dels 3.000 assistents. Tot i que ja ho sabíem des d’abans d’entrar, feia ràbia estar fent una cervesa amb altres companys a una terrassa de la Rambla Prim sabent que a pocs metres estava Waits i que nosaltres ja haviem estat dins.

M’hauré d’esperar uns quants anys més per veure un bolo sencer de Tom Waits i suposo que uns quants segles per poder-li fer fotos d’aquelles que tant m’agraden a mi apurant el 200 i amb un primer pla sagnant, ja que no estàvem precisament a prop.

Siguem positius, treiém l’esperit català i fem números: si les entrades valien 130 ecus i va tocar 2 hores (120 minuts) ens surt que vaig veure 16 eurus de concert. Tampoc està malament.