Somriures guanyadors

Xavier Mercadé

Cansats i baldats,
els Love of Lesbian semblaven trencats després de no parar ni una sola
setmana des de feia dos anys. Santi Balmes apareixia ferit i esgotat
després de rebre una forta trompada dissabte passat a Valladolid. Però
als rostres dels músics també es dibuixava un somriure de guanyador, ja
que tenien als seus peus el fruit inapel·lable de les seves lluites
diàries des de fa més d’una dècada: tres nits consecutives a la sala
Razzmatazz plenes d’un públic fidel que ha exhaurit totes les entrades
posades a la venda.

El mes de maig del 2009, en un terrat de Ciutat Vella, Love of Lesbian presentava les cançons de 1999 (o como generar incendios de nieve con una lupa enfocando a la Luna)
davant d’uns quants afortunats lectors de la revista Enderrock. Gairebé dos anys després, i amb prop de
150 concerts arreu de l’Estat, la tasca d’anar treballant-se els
escenaris amb tenacitat i esforç ha donat fruits amb un reconeixement a
tots els mitjans i un directe que mai no deixa indiferent. Els seus
concerts s’han convertit en un espectacle que es renova constantment;
potser el repertori parteix d’una mateixa base, però el resultat és
sempre diferent per als seus seguidors. Dijous, l’esquena de Santi
Balmes va fer que tingués més força la part de seny que hi ha en els
seus concerts que no pas la rauxa: Algunas plantas la van oferir
en format acústic i sense coreografies ni disfresses (tot i que, com
sempre, el baixista Joanra va saber marcar les diferències). Ni tampoc
llançant-se al públic. Més centrats i anivellats que mai, van comptar
amb les col·laboracions de Zahara (Domingo astromántico), Mishima (Música de Ascensores) i Carlos Cross (Miau).
En els concerts d’ahir, Sidonie i Amaral van pujar a l’escenari i,
aquesta nit, s’espera la presència una altra vegada d’Amaral i, també,
de Loquillo, que tornarà la col·laboració que Santi Balmes va fer al seu
concert de les Festes de la Mercè.