Seguirem somniant
Josel Thió, L’Auditori-sala Tete Montoliu (Barcelona), 22 de febrer de 2008
No tinc ganes de repetir conceptes. Així que us remeto a aquest post i allà on posa Quintana ho substituïu per Thió. Més o menys quadra.
Gràcies
…/…
Apunt fotogràfic:
Jo vinc d’una època en que vaig aprendre a tirar amb la càmera analògica i rodets de 36 exposicions. El preu dels rodets i dels revelats en van ensenyar a estalviar, a no fer la foto si ho veig clar. Clar que amb les digitals en part aquesta despesa desapareix (desapareix però n’hi han altres despeses addicionals i gens barates com són els ordinadors, els discs d’emmagatzematge o les còpies en DVD amb el seu cànon corresponent) però intento no acumular ni fer fotos que mai faré servir o que en la dècima de segon prèvia no em diguin res.
Per això em neguiteja la gent que dispara en ràfagues, que no busca aquella foto que pot concentrar la passió del moment, sinó que fa una sèrie ininterrompuda de dispars i si l’encerto l’endevino. I encara em cabreja més veure que n’hi ha que ho fan en un espai com un auditori, on el silenci i la concentració del músic són fonamentals. I molt pitjor quan se sap que aquell concert s’està enregistrant i hi ha la intenció d’editar-lo.
Hola Xavier.
Jo hi era també a l’auditori el dia 22 a tercera fila i t’he de dir que també vaig pensar que l’auditori amb l’ambient que hi havia no era com per estar estorbant dispar rera dispar i cada 5 minuts anades i venides de punta a punta de l’escenari amb les càmares. Realment em va molestar. M’alegro que tu mateix (que ho veies desde el costat periodístic) pensis igual. Cadascú sap com fer la seva feina millor que els altres, però les coses innecessaries sobren, i més si molestan constantment a les persones que hem pagat la nostra entrada per gaudir de l’espectacle.
Gràcies i fins una altra.
Mireia.
PD: Em guardo la teva fotografia. 😉
Mercadé ets un pringat de cal quinze!!