ROCKVIU

Els Pets-Festival CAS, Sala Annexa Palau Sant Jordi (Barcelona), 27 d’abril de 2007

Ja està bé, ja en tenim prou! Són ja molts anys i moltes gires sense poder gaudir de les Llufes. En Gavaldà cada dia te menys pél, en Reig fa el possible per dissimular-ho i tan ell com en Falin haurien de pensar en anar a "Cambio radical". I, a sobre, ara van vestits d’oficinistes de sucursal bancària.  Necessitem a les Llufes, una mica de bellesa a sobre dels escenaris d’Els Pets!

Pd. Una abraçada companys, i enhorabona pel nou disc.

Article publicat a El Punt el dia 29 d’abril de 2007

Música/Festival CAS 07

La bona confitura

Xavier Mercadé
Tot
i que la sala annexa no llueix tant com l’escenari principal del Palau
Sant Jordi, la segona edició del festival CAS va decidir no caure en el
parany dels excessos de confiança i pretensions i va guardar en el pot
petit la millor de les confitures. Tres conceptes de música diferents
però complementaris i units pel compromís. Tres dels grups amb l’agenda
més plena per aquest estiu.

El festival, organitzat per Fundació
Cultura i el projecte Sobirania i Progrés, va aplegar unes 4.000
persones, segons va anunciar Joel Joan, que va fer el paper de
presentador exaltat. Un públic eminentment adolescent i una també
notable presència de pares que acompanyaven els fills, en un clar
recanvi generacional compartit. No deixava de sobtar veure un pare
comprant una samarreta al seu fill amb l’anagrama de Terra Lliure
després d’haver recollit tots els flyers dels festivals d’estiu
que donaven a la porta o els que repartien uns senyors malcarats i
vestits de guàrdies civils que feien publicitat de l’obra Èric i l’Exèrcit del Fènix.

Amb
una bona afluència, ja des de primera hora de la tarda, el CAS es va
obrir amb La Troba Kung-Fú la proposta revitalitzadament festiva de
l’acordionista Joan Garriga. El van seguir Els Pets. Faig saber va servir per obrir el concert i el pot de les essències, seguida del ritme glam d’Hola i adéu,
cançons que des que s’escolten per primera vegada ja tenen el
beneplàcit del públic. Unes cançons noves que s’integren perfectament
en el repertori del grup, com ara l’encisadora Com anar al cel i tornar, que és el títol del disc nou, L’amant que no et toca (ja estrenada en la gira de teatres) i XL,
que, segons Lluís Gavaldà, «és un llegat a favor de la dona
mediterrània i catalana amb aquelles corbes que ens posen catxondos». Del
repertori clàssic, la cançó que ha sofert un canvi més radical ha estat
Pantalons curts i els genolls pelats amb l’escenari convertit en
discoteca i un Lluís Gavaldà transformat en un Tony Manero sense pèl.
Els Pets, un altre any sense Llufes, van saber guanyar-se el respecte
majoritari del públic amb l’autoritat que dóna ser uns clàssics.

Els valencians Obrint Pas també presentaven disc nou, Benvinguts al paradís,
i van sortir a l’escenari amb tot el públic a la butxaca. El grup va
decidir no atacar de ple aquest disc nou, però sí que en van fer un
petit tast intercalant cançons noves dins del repertori popular, com
ara Una història d’amor, dedicada a la memòria de Víctor Jara, i Lluna de plata,
que els acosta a les ensenyances de Manu Chao. Tot i les innovacions
del disc nou, la fórmula d’Obrint Pas va triomfar en la seva mescla
entre l’ska i el rock radical amb els tocs de festa popular.
Fent ballar tothom, però sense oblidar-se de reivindicar els drets dels
Països Catalans i contra el govern valencià (Caça de bruixes) o demanant la llibertat de Núria Pòrtulas a No tingues por, fins a quarts de dues de la matinada, quan Els segadors van cloure la segona edició del CAS

Lloc i dia: Sala annexa del Palau Sant Jordi (Barcelona). 27 d’abril.