ROCKVIU

Pretenders, Plaça de Toros (Osca), 10 de juny de 1995

Hi ha concerts singulars que sobten per la diferència abismal entre contingut i continent, on costa saber quina raó hi ha per que aquest músic toqui allà.

He estat testimoni d?un bon grapat d?aquest moments surrealistes, com el cas del concert dels Status Quo a Palau de Plegamans el 22 d?agost de 1992, l?ex-alcohòlic Joe Cocker a una plaça vinícola com Falset el 2 d?agost de 1991 (aquest mereixerà que algun dia expliqui també una sucosa batalleta) o els Pretenders a la plaça de toros de Osca.

De tots es coneguda la agressiva militància vegetariana i pels drets dels animals de Chrissie Hynde i per tant sobtava no sols que l?haguessin contractat sinó que ella hagués acceptat actuar en un espai on habitualment es massacren a les bèsties. Anys després en una nit de copes, el promotor que li va fer de xofer m?explicava aquest viatge cap a Osca amb Chrissie Hynde a l?autopista gairebé sortint per la finestra per llençar-li tota mena de motherfuckersmotherfuckers al conductor d?un camió de porcs, o la violenta situació en una ciutat castellana quan l?únic lloc que hi havia obert per sopar era un asador que lluïa al seu aparador el cap d?un porc amb una una poma a la boca.

Tot i que Pretenders actuaven tres dies després a l?Estadi Olímpic de Barcelona juntament amb Bon Jovi, Ugly Kid Joe i Van Halen, vam decidir anar a fer un passeig fins la ciutat aragonesa ja que aquell prometia ser un concert singular. I així va ser.

(segueix a vull llegir la resta de l?article)

El concert l?organitzaven les penyes per recaptar fons per les estiuenques festes de San Lorenzo i val a dir que pocs sabien qui era Mss Hynde, els seus pretendents i el seu valor en la història del rock. L?ambient al carrer era tan solidari com ignorant amb el grup. Tothom, famílies senceres i totes les quadrilles, anaven a veure al ?conjunt de rock? i la informació que sortia als diaris no donava gaire pistes més que al capdavant hi havia una xicota rockera. Amb aquests precedents, l?ambient a la plaça era força estrany amb les grades plenes de gent passant-se les botes de vi i el ruedo gairebé buit. Després d?uns teloners que la meva memòria es va dedicar a oblidar-los només acabar la seva actuació, els Pretenders van començar el seu concert. No soc gaire de posar-me a la primera filera, però s?ha de reconèixer que en aquest cas aquest potser era el lloc més còmode i ample del coso taurí. Chrissie intentava que el públic cantés les cançons trobant només resposta en uns quants irreductibles (bastants vinguts de Barcelona) de les primeres fileres. A mig concert algú li va cridar ?rock and roll!? i Hynde se?l va mirar estranyada i li va replicar ?rock and roll? que és el que voleu, que faci versions de Chuck Berry??. Bastant mal li devia fer la consciència a l?estar actuant en una plaça de toros com per veure que aquell tampoc era el seu públic. ?Qué faig jo aquí?? devia pensar sens dubte.

A la sortida del concert només quatre desgraciats l?estàvem esperant a la puerta de toriles. Tot i que no va baixar del cotxe, es va dedicar a signar amablement tots els discos, fotos i llibres que li portàvem. El single d?Stop youyou sobbing i una foto meva del concert al madrileny estadi Bernabeu fent de telonera dels U2 l?any 1987, ambdós amb la seva signatura, llueixen emmarcades a casa com a record d?aquella estranya nit.