Poc a poc i bona lletra
Los Seis Dias, La [2] (Barcelona), 4 de juliol de 2009
La de PuPilo Records és la història d’una passió. Un segell discogràfic nascut en època de crisi però per amor a la música. Sense ganes d’engrandir-se només amb la voluntat de donar a conèixer bandes novells i nous talents. Cinc anys i només nou referències, però cada disc cuidat com si fos un fill, fent-lo crèixer i donant-li una educació bàsica per plantar-se en la lluita de gegants.
El seu darrer descobriment són Los Seis Días, una banda amb majoria femenina —quatre noies i dos nois— que des de Barcelona es presenta com una proposta fresca i més que vàlida en els terrenys del pop d’autor. Amb la producció
de Ricky Falkner, aquest grup liderat per la segura veu de Nereida Cerdà ha
sabut condensar en onze cançons un pop melodramàtic, agradable i accessible. Llàstima que al concert d’ahir hi faltés la veu de Santi Balmes per acompanyar-los a la cançó “Te odio”, moment que podria haver provocat incendis de neu a ple mes de juliol.