Pegasus, amb la lluna a l’esquena
Pegasus, Rambla de Sant Francesc (Vilafranca del Penedès), 26 d’agost de 2007
Hi ha vegades que LA FOTO ?no una qualsevol, no una bona foto, si no LA FOTO en majúscules? et surt a la primera cançó i gairebé entre els primers dispars. És una sensació similar a la del gol al primer minut de partit, que et dona un optimisme tal que gairebé ja plegaries allà mateix i donaries el partit per guanyat. Però sempre el queda el cuquet que potser aquella foto també es podria millorar en les següents cançons, fins i tot superar-la. I quan arribes a casa, descarregues la càmera i et trobes centenars d’imatges revisar i editar. De ben segur que n’hi han de millors i que a les revistes segurament en triarien una altre, però a nivell íntim cap supera aquella foto que t’ha captivat des de que has sentit que la màgia t’entrava directament per l’objectiu al prémer l’obturador.
No se per què explico això, però amb aquesta foto de Max Sunyer i Santi Arisa al fons m’he quedat més que satisfet. Si, potser es podria millorar l’enquadrament, potser una mil·lèssima de segon després l’expressió seria diferent, però m’agrada tal i com ha quedat.
Em mola mogollon aquesta! Transmet moltaintensitat la cara d’aquest senyor. El vaig veure a Luz de Gas farà uns 10 anys amb el benavent tocant el baix i MARE DE DEU SENYOR…