ROCKVIU

Jonathan Richman, sala Apolo (Barcelona), 25 d’octubre d 2010

Jo Jo segueix sent el mateix ingenu Peter Pan de sempre. Negant-se a crèixer, continua demanat aigua (de l’aixeta!) i uns quants alls com a únic element de càtering, prefereix una pensió ravalera que no pas un hotel de poques estrelles i, com Charly García, viatja en tren i no en avió. Però amb els anys el seu repertori ha canviat. Ara es defensa en castellà, angles, francès i italià però ja no treu a passejar al dinosaure, no li canta a senyor dels gelats, no dona cap nova oportunitat a París, no ens descobreix la màgia de Pablo Picasso i, sobretot, ja no recorda aquell sentiment estiuenc. Suposo que hi ha coses que a un senyor de 59 anys ja no li ve de gust fer.

Per sort, ja posats a oblidar velles cançons, també ha desterrat aquella “Vampiresa”, tot i que als seus concerts encara es pot veure a gent que hi va com si estigués davant d’un dels actor del “Club de la comedia” rient-se fins i tot d’ell quan demanava molt educadament que la gent no fumés per que tenia les cordes vocals cascades.

---

Jonathan Richman, sala Zeleste (Barcelona), 23 de febrer de 1988

Aquesta foto (o alguna altre força similar) de fa 22 anys va ser una de les primeres que vaig publicar a la revista Ruta 66. Ara torna a sortir publicada en un exemplar de luxe en honor als seus 25 anys de permanència als quioscs. Una d’aquellles joies que cal conservar a l’estanteria. De veritat, no us el perdeu!