ROCKVIU

Fotos i cròniques del món del rock, per Xavier Mercadé (Totes les imatges són © Xavier Mercadé / rockviu@yahoo.es)

No abarateixis el somni

Adrìa Puntí, Mercè-BAM-Plaça del Rei (Barcelona), 22 de setembre de 2007

Adrià Puntí ahir va malbaratar el crèdit i els interessos que havia aconseguit fa dues setmanes a l?Acústica de Figueres.

Un cop més es va complir la meva teoria: quan surt anunciat com Adrià Puntí la caga, quan ho fa com Josep Puntí ho broda.

Article publicat a El Punt el dia 24 de setembre de 2007

Bon rock al Sidecar
Adrià
Puntí decep en la seva actuació a la plaça del Rei mentre que Ojos de
Brujo reuneix més de 40.000 persones en un Fòrum incívic

Xavier Mercadé/Enderrock. Barcelona

A la cantonada de la plaça Reial amb el carrer de
les Heures ja fa un quart de segle que funciona la sala de concerts
Sidecar amb una programació constant i exemplar. Per celebrar aquest
vint-i-cinc aniversari, a més de concerts excepcionals programats a la
sala, van voler fer-la gran a la festa de la Mercè i al bell mig de la
plaça Reial amb un seguit de bandes que almenys en esperit estaven
lligades al Sidecar. Poet in Process és una de les bandes més
prometedores de la ciutat i que amb el seu primer disc Free Way ja
s’estan convertint en una realitat palpable, un grup que ha tingut la
sala Sidecar com a banc de proves pel seu directe amb nombroses
actuacions. Ells van ser els encarregats d’obrir foc amb un directe de
guitarres potents i l’acurada veu de la cantant Lynne Martin. Sidonie
és també una de les bandes que van actuar constantment al Sidecar fins
que l’espai se’ls va quedar petit. Era la seva primera actuació a
Barcelona per presentar el nou disc Costa azul i ho van fer amb
un directe convincent i desinhibit. Especialment esperada era
l’actuació de la mítica banda nord irlandesa The Undertones. Un nom
clàssic del punk-rock nascut l’any 1975 i que va demostrar que es manté en forma a base de píndoles vitaminades com Jimmy Jimmy, Here comes the summer o el clàssic Teenage kicks.
El cantant Paul McLoone va saber estar a l’altura sense que ningú
trobés a faltar en cap moment Feargal Sharkey, el que fou el seu
vocalista fins l’any 1983. Un bon concert al qual l’únic que li va
faltar va ser una mica més de volum.

A la plaça del Rei i als
carrers dels voltants no hi cabia ningú més per veure Adrià Puntí. Però
el gironí va decebre les expectatives dilapidant el crèdit que havia
aconseguit fa un parell de setmanes en la seva actuació a l’Acústica de
Figueres. Dispers i desdibuixat, Puntí va oferir un concert desigual
amb cançons inacabades, acudits que només els entenia ell, dubtant
constantment i va deixar una sensació agredolça. No va ser pas un dels
seus concerts catastròfics però es va acostar bastant a les fronteres
del caos. I entre la plaça del Rei i la plaça Reial, es a dir, a la
plaça Sant Jaume les Xazzar van convèncer al públic present amb el seu
folk-rock festiu i encomanadís. A la rambla del Raval, l’actuació de
Betagarri, criticada des de les fileres del Partit Popular, va
transcórrer en un ambient festiu i sense cap mena d’incidents.

A
l’entrada del Fòrum es van tornar a repetir les escenes caòtiques de
gent saltant punt per punt tota la llei del civisme utilitzant
qualsevol racó per fer la pixada o bevent desacomplexadament davant
dels nombrosos efectius policials de l’entrada. Tot i que a dins del
recinte l’ambient era més tranquil, una gran catifa de gots i vidres no
el feien pas el lloc més segur del món.

El Fòrum va ser el marc del concert de presentació de Techarí Live
d’Ojos de Brujo davant d’unes 40.000 persones, segons fons de Cadena
100. El grup barceloní va fer un llarg concert de tres hores de durada
que va comptar amb una secció de vent cubana, tres bailaores, el raper cubà Kumar, l’hindú Gyann a la tabla
i l’experiència en la rumba de Sicus de Sabor de Gràcia. A l’escenari
del BAM va destacar l’actuació de Love of Lesbian, que va oferir un
gran i convincent concert encara que curt de durada, i la dels anglesos
The Thrills, mentre que a l’escenari de l’MTV els Mendetz van viure la
seva gran nit.

Publicat dins de Crònica | Deixa un comentari

  1. xavier mercadé,vols dir que ahir no vas tenir un mal dia,amb mal de cap i demés,vas veure el concert sencer,o te l’han explicat molt per sobre? sincerament va ser millor que a figueres…segueixo sense entendre res…

  2. excel·lentíssim xavier mercader, sóc a qui vas deixar just darrera quan entraves a la zona VIP, diguessim, al concert del senyor astre Quimi Portet, mentre jo me quedava emplastada al cim d’una valla de ferro…no sé fins a quin punt recordaràs qui sóc (tan és); deixa’m, si et sembla oportú, discrepar en veu alta (mantenint el meu respecte i admiració professional cap a tu) del teu comentari sobre en Puntí, aquest en què dius que "la caga". deixem-ho aquí.  i gràcies.

    jaipens.

  3. A la plaça del Rei, ni Adrià, ni Josep, ni Puntí, ni res.Vaig haver de marxar abans que s’acabés el concert. No podia, era massa trist  veure un artista tan fora de lloc! La rialla de la gent em feia mal.  No ho entenc. No tenia ningú, prou proper, per dir-li que no pugés a l’escenari?

  4. Sempre es bo que un artista generi polèmica i varietat d’opinions, i més si és un geni com l’Adrià Puntí. Però tampoc ens cal convertir-lo en un Syd Barrett.

    Senyoreta Jaipens, tot un plaer compartir amb vosté aquells angoixosos deu metres al fons de la plaça durant el concert de Quimi. El proper dia ho discutim una miqueta en algun espai menys estret.

  5. xavier mercadé podries demanar disculpes,1-has fet una crònica digne d’un music fustrat,vull dir que de tot el que has dit, no hi hà res que s’aproximi ni el mes mínim a la veritat. 2- crec,posaria la mà al foc que no el vas niveure,pq si no no m’ho explico… 3-pq??

  6. Però en aquesta edició de l’Acústica de ben segur que tothom recordarà l’actuació d’un Josep/Adrià Puntí en estat de gràcia. Concient dels seus error i mancances que ja semblen inevitables en els seus darrers i esporàdics concerts, va saber sobreposar-se amb cops de geni davant d’un públic atent i espectant que va saber disculpar els petits moments de dubte de Puntí. Un repertori plagat de clàssics tant de la seva carrera en solitari com amb Umpah Pah (Nina ensucrada per començar, Un joc d’ous (des de la plaça Gomila), un Si més escopit que cantat o les inmenses Ull x Ull i Coral·lí) que el músic va reconèixer “haver estat treballant-lo fins les cinc del matí”. Una preparació prèvia que es va traduïr en un concert que en fa creure que l’artista abans conegut com Adrià Puntí (en els darrers temps es presenta com Josep Puntí canta cançons Adrià Puntí, i el va presentar senyalant una cadira buida) pot renèixer i tornar a oferir la seva genialitat. Al cap d’una hora de concert la comunió entre artista i públic era absoluta, però l’inici de l’actuació de Manel Fuentes i les campanades de l’esglèsia van posar punt i final a un dels millors concerts d’Adrià Puntí en anys. Hi havia la impressio que el concert podia haver durat molt més, ni el músic volia abandonar l’escenari ni el públic les cadires. El Senyor doctor va posar punt i final a una actuació emotiva i brillant.;

    Això fa només 22 dies,…i en un concert millor, tot el contrari…i don’t uderstand!,algú understand? salutacions cordials

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.