ROCKVIU

Festival BankRobber, Sala Apolo (Barcelona), 27 de gener de 2007

Aprofito la?apunt d?avui per fer un petit homenatge a un dels músics que més vegades he fotografiat a sobre d?un escenari. Es tracta de Miquel Sospedra, un dels mercenaris del rock amb l?agenda més atapeïda del món. Se l?ha pogut veure amb el seu baix acompanyant bandes i artistes com Xerramequ Tiquis Miquis, Le Petit Ramon, Pau Riba i la Banda dels Lladres, Chop Suey, Glaucs, Nut, Strawberry Pills For Eva, Shiva Sound, Matamala, Chéveres, The Libs, Berti Lasky i alguna dotzena més que de ben segur m?oblido. Sense anar més lluny, en el passat festival PopArb va tocar la mateixa nit en tres bandes diferents.

I dissabte també el vam veure pitjant les quatre cordes juntament amb Sanjosex i Mazoni en el festival del segell BankRobber en una sala Apolo plena de gom a gom.

Article publicat a El Punt el dia 30 (edició Girona) i 31 (edició Barcelona) de gener del 2007

Música/Festival BankRobber
Lloc i dia: Sala Apolo (Barcelona), 27 de gener de 2007

Feina ben feta

Xavier Mercadé
BankRobber és d?aquesta mena de segells que només per la etiqueta podem saber que el contingut no defraudarà. El bon criteri de selecció i la implicació personal en cadascun dels discos que editen han aconseguit que referències que a primera vista podrien ser minoritàries o poc comercials tinguin un ressò mediàtic i presència en tots els escenaris. Els 300 dvds que el segell va regalar als primers assistents a la sala Apolo a les vuit de la tarda, mitja hora després d?obrir-se la porta, ja estaven exhaurits. Una afluència constant de públic que va garantir l?èxit de la convocatòria i de la bona tasca feta pel segell durant els seus primers cinc anys de vida..
Guillamino i el poeta Josep Pedrals van escenificar l?espectacle En/doll que ja havien presentat en la passada edició del PopArb. Un cop més el joc entre les paraules i els ritmes electrònics es van unir en un espectacle arriscat que va comptar amb les col·laboracions de l’escriptor Marius Serra i el rapper Damo. L?ambient es va tranquil·litzar amb la sortida a l?escenari de Sanjosex amb la sala ja totalment plena. El cantautor bisbalenc va fer una respasada a Viva, el seu disc de debut, i va aprofitar per defensar quatre cançons noves. El convidat en aquesta ocasió va ser el solsonenc Roger Mas per compartir El camí. El va seguir El Chico Con La Espina En El Costado, àlies de Rubén Poz, amb el seu pop trist i depressiu que en directe guanya la intensitat que li falta en els seus discs. Aquest hereu dels Smiths (el seu nom artístic prové d?una cançó del grup mancunià) va estar acompanyat per Agustí Bossoms (Abús) al baix i el van ajudar el seu company Sanjosex a Carreteando mentre que Miqui Puig va pujar a l?escenari per cantar No te puedo hacer feliz, el tema més pop del seu repertori. Mazoni és potser l?artista més mediàtic del segell ja que la seva cançó No tinc temps per pensar, ha sonat insistentment aquest estiu a ICat FM, L?exHolland Park va sortir amb tota la sala entregada demostrant haver-se guanyat a un públic propi i acompanyat per una secció de vents. A més de les cançons d?Esgarrapada va aprofitar per fer un tast de les noves cançons que sortiran en breu al mercat sota el títol de Si els dits fossin xilòfons. El convidat en aquest cas va ser Pau Riba per interpretar Cançó 7ª en colors (Dioptria), una col·laboració que no es nova ja que els músic de Mazoni han acompanyat diverses vegades a Riba sota el nom de La Banda dels Lladres. La nit va acabar amb tots els músics a sobre l?escenari i mentre que Guillamino va intentar improvisar un We are the world, la banda va decidir tancar la nit amb All along the watchtower de Dylan i el ritme de Get up (I feel like being a) Sex Machine de James Brown, aquesta darrera amb més bones intencions que no pas ganes de passar a la posteritat.
A banda de les merescudes felicitacions, l?equip de BankRobber també es mereixen una bona estirada d?orelles ja que la seva plana web no està en català.