ROCKVIU

Narcís Perich i la Caravana de la Bona Sort, La [2] (Barcelona), 26 d’octubre de 2010

Si ja puc sentir les rialles que a més d’un se li escaparan. Però no puc deixar de dir-ho: si Narcís Perich tingués un altre nom, no fos d’Alella sinó de més enllà de l’Atlàntic, i no publiqués els seus discos per la nostrada Picap sinó per un segell ianqui, tot canviaria molt. O també: si fossin de Ciudad Real però cantessin en anglès amb accent manxego… Segur que més d’una revista s’animaria fins i tot a treure el precinte de disc, l’escoltaria amb admiració i parlaria d’un músic veterà de llarga trajectòria (sis discos), fidel a les seves arrels però que ha parit un disc d’americana que cal escoltar amb atenció. Fins i tot hi hauria qui faria comparacions amb Wilco, qui parlaria de la influència del Neil Young més melòdic, del country de Nahsville, de deserts polsosos, o que en directe es decanta més cap els camins dylanians.

Però esclar, Perich es d’Alella, canta en català i de moment, si les coses no canvien, seguirà sent una gran delicatessen assaborida per una selecta minoria que tindrem “L’Arbre amb fruits” com un dels discos de l’any. O no?

El set list de Narcís Perich a vull llegir la resta de l’article