El contrast, als carrers de Vic, amb les edicions de fa tres o
quatre anys, era prou evident. La programació a la plaça Major s’ha
revitalitzat col·locant-hi noms força populars, la programació s’ha
reconduït cap a grups i artistes del país i els carrers i les places de
la ciutat han estat plenes d’un públic entregat amb ganes d’escoltar
tota mena de propostes musicals.

I no només als escenaris oficials, ja que també la proposta d’Invictro, l’off
del festival, ha tingut una afluència important de públic. Aquesta
edició del Mercat de Música Viva de Vic ha estat marcada per un públic
que se l’ha tornat a fer seu: els bars del barri antic bullien amb
programacions alternatives i tota mena de grups ocupaven les cantonades
dels carrers per presentar les respectives propostes; i fins i tot
l’anomenat Sugar Il·legal Fest, l’off de tots els off
possibles del Mercat, va estar ple de gent en la celebració del seu
desè aniversari, competint, en el mateix racó de món, amb una sessió de
micro lliure de hip-hop, un grup fent música de 8 bits amb velles Game Boy i, fins i tot, una rave electrònica.

Al
pavelló comercial també s’han viscut jornades que els programadors han
definit com a optimistes en una època en què cada vegada es fa més
evident el pes de la música en viu dins de la indústria musical.

L’espectacle Fem sonar les musiquetes
va omplir la tarda de dissabte el centre cívic Remei Estadi d’un públic
familiar i disposat a passar-ho bé amb el repertori de cançons
infantils del disc Musiquetes per a la Bressola, un dels àlbums
més distribuïts de l’any passat. En el mateix espai, l’acordionista
Carles Belda i l’actriu Sílvia Ricart van presentar un concert de caire
familiar al voltant de la Nova Cançó, un espectacle imaginatiu en què
la senzillesa i fins i tot la improvisació hi tenen un paper fonamental
per explicar la funció de la Nova Cançó en el seu context històric. Un
viatge bàsic i sense complicacions cap a un món musical –Com un cirerer florit, de Serrat, Cant del Barça, de Josep Maria Espinàs, Remena nena, de Guillermina Mota, o
l’Homenatge a Teresa,
d’Ovidi Montllor– força diferent del que Marc Parrot va presentar la
nit abans, i alhora complementari i necessari per homenatjar els pares
de la cançó d’aquest país. El de Quimi Portet era un dels concerts més
esperats de l’edició del Mercat. Rebut amb forts crits de «guapo»,
«ula-ula» o «sexy» i fins i tot amb una trompeta futbolera i tota una
mostra de hooliganisme intel·lectual, Quimi Portet va demostrar
que estava jugant a casa davant d’un públic incondicional i amb desig
d’escoltar en directe les cançons de Viatge a Montserrat.
«M’agrada tocar a Vic perquè he vist la meva dentista entre el públic»,
va reconèixer l’astre en un concert que va centrar-se sobretot en les
cançons del nou disc, que avui surt a la venda. Tot i tenir el públic a
la butxaca des d’abans de començar el concert (les cues per accedir al
cinema vigatà van ser antològiques), Quimi va esforçar-se per fer un
concert a l’altura de les circumstàncies, amb la banda ja ben
engreixada, dedicant Homes i dones del cap dret a Adrià Puntí
(«el millor de tots nosaltres») i sense oblidar els moments de rauxa i
disbauxa dels seus concerts: «Nosaltres fem música per a les sogres»,
va confessar. Llàstima que per qüestions d’horari el concert es va
haver d’escurçar i va acabar sent només un tast del que serà el World Tour 2009-2010 que començarà oficialment el dia 1 d’octubre a Sabadell.

La
plaça Major va reviure les seves nits més concorregudes gràcies a un
cartell format per Mazoni, Dept. i Lax’n’Busto, en què els del Vendrell
van ser els que van tenir més públic. Aquests, amb el seu cantant Salva
R. Alberch ja ben ficat en la formació, van escalfar motors pel concert
que també oferiran el dia 1 d’octubre a la Sala Apol·lo per enregistrar
el seu nou disc i DVD en directe.

El mosaic de músiques i cultures que s’han concentrat a Vic es va complementar la nit de dissabte amb l’espectacle Rock de Souk,
una coproducció del Mercat amb el BAM barceloní i el festival Boulevard
de Marroc. Amb una base formada pel grup català Nour, juntament amb el
grup establert a l’Estat francès, Speed Caravan, i el raper algerià
establert a Londres, Rabah Donquishoot, Rock de Souk va
significar un viatge a les arrels de la música algeriana amb aromes de
la Mediterrània i amb un ritme marcat que va encaixar perfectament amb
la proposta més festiva de la nit.