És inútil continuar….
Pep Sala, sala Artèria (Barcelona), 13 de juny de 2011
Primer de tot que quedi molt clar que el senyor Pep Sala por fer el que li roti amb el repertori que ell ha creat i que, faltaria més, el públic pot pagar gustosament per veure el que li doni la gana. Dit això, la recuperació que va fer ahir de “El més gran dels pecadors” va semblar-me decebedora. Mentre sonaven en directe les cançons d’aquest disc de 1991 no deixava de venir-me al cap que van ser creades al servei d’una veu molt particular i que van crèixer en directe sota les ordres d’un monstre escènic com era Carles Sabater. Sí, vaig enyorar a Carles Sabater. La veu de Pep Sala va aconseguir que allò fos només un simple exercici de nostàlgia sense cap aportació visible després d’aquestes dues dècades d’existència.
Però és només una opinió…
Podeu veure més fotos a aquesta galeria d’Enderrock
