Estopa conjura la crisi

El duet de Cornellà manté un nivell d’èxit envejable en el seu setè concert al Palau Sant Jordi davant de 17.000 espectadors per presentar les cançons de ‘2.0′

26/02/12 02:00 – barcelona – Xavier Mercadé

El duet de Cornellà s’ha sabut lliurar de la malastrugança que suposa celebrar 13 anys en actiu i han torejat la crisi esgotant les entrades del setè Palau Sant Jordi de la seva història, tot un rècord que cap altra banda o artista ha assolit en aquest espai. “La primera vegada al·lucines, però la setena només podem preguntar-nos: «Perquè?»”, confessava David Muñoz unes hores abans del concert. Ho han aconseguit amb un disc, 2.0, en què no varien gaire el seu discurs basat en rumba bastarda, ritmes mestissos i una mica de rock and roll de carrer. Una fórmula que va tornar a funcionar perfectament, un discurs que arriba a un públic heterogeni com el que es va acostar fins a la muntanya de Montjuïc.

Valents davant d’aquesta resposta del públic, els germans David i José Muñoz van teixir un repertori en què hi havia la totalitat del nou disc amanit amb els seus grans èxits de toda la vida. Cançons, algunes, que ja formen part de la cultura popular i de la memòria d’una generació. Cançons dels seus set discos editats en un llarg concert que va durar prop de dues hores i mitja i que va deixar més que satisfets tots els seus seguidors. Tot i el retard de vint minuts a començar, l’inici va ser trepidant, amb Mañanitas, Vino tinto i Me quedaré (que es van poder veure per tot arreu mitjançant Twitter), que va seguir amb una declaració sincera: “Aquest 2012 tan fotut, us agraïm que hàgiu destinat part dels vostres ingressos a venir a veure’ns. Moltes gràcies.” Ya no me acuerdo, cantada per David Muñoz, va ser un dels pocs moments de treva en la primera part del concert. Estopa es va trobar davant seu una veritable piscina de braços alçats des de la primera cançó, i el públic va cantar amb tota l’ànima les noves cançons (La primavera i Estación del olvido van ser les més ovacionades) i encara amb més passió cançons com ara Partiendo la pana, Hemicraneal, Me falta el aliento, Pastillas de freno, Fuente de energía i Cacho a cacho, mentre que èxits de la primera època com ara Tu calorro, La raja de tu falda i El del medio de Los Chichos van sonar seguides en una “desconstrucció acústica” (tal com la van definir) en la meitat del concert.

El públic es continua veient reflectit en aquests dos superherois de barri que, per pujar a l’escenari, no necessiten més vestuari que uns texans, unes vambes, una samarreta i un bon grapat de cançons amb les quals identificar-se com ara Me quedaré i Como Camarón, que van cloure un nou èxit multitudinari per a aquest duet.