Les formes i la bona educació
L’any passat va ser a Sant Feliu en Salvador Cardús en l’acte de la inauguració del curs escolar. Va fer una xerrada molt interessant sobre l’educació i la importància de les formes i de la bona educació.
I és cert, a mi cada cop em molesta més la gent maleducada. La gent que defensa les coses cridant, que no sap argumentar, que es salta les formes per allò de la confiança. Doncs mira, a mi tanta "confiança" em fa fàstic. Perquè a més sempre va en una direcció això de la confiança. Ells poden dir el que vulguis però ves que tu els diguis algo que els pugui ofendre.
Aquest post ve arrel del Ple d’ahir, a Sant Feliu en tenim un cas clínic. Tots fem política, tots pensem d’una determinada forma, tots opinem diferent. Però es pot parlar, opinar, defensar punts de vista diferents des del respecte a les persones, sense ofendre i sense anar a fer mal l’adversari polític. Ara bé, hi ha gent que busca el cos a cos, que es creu en posessió de la veritat absoluta i que confon el que pensa diferent amb un enemic.
Ahir, aquest personatge ens va regalar una frase brutal que denota aquesta manera de fer: "A mi els comunistes se’m en foten dos pitos". D’entrada, jo no sóc comunista, però mai no ho diria d’un comunista perquè com en tot hi ha comunistes i comunistes. Ara l’anècdota té força perquè els comunistes formen part del seu propi grup municipal.
Som amos dels nostres silencis i presoners de les nostres paraules.