"Mulata, como te gusta la bachata/que te emociona y te arrebata/cuando bailas cha cha cha"
Bachata
La bachata de Santo Domingo forma part dels gèneres musicals originàriament marginals i de sectors i classes socials baixes, com el tango argentí o el rebétiko grec. Com aquests gèneres urbans, narra el desplaçament geogràfic, els amors i , en el cas específica de les lletres de la bachata, sovint un fort contingut masclista. A partir del 80, amb l’ auge del turisme, la bachata es converteix en un gènere comercial i popular. Identifica un ritme i un ball de la República Dominicana.
No obstant, en el seu origen el mot bachata volia dir simplement festa, “juerga”, “jolgorio”, “parranda” i aquesta és l´ accepció que encara té a Cuba. En aquesta illa el ball rumba, en el seu origen-però també ara- té aquest doble sentit; és també una festa, “jolgorio”, etc. Com diu un popular chachacha: “Mulata como te gusta la bachata/que te emociona y te arrebata/cuando bailas cha cha cha”.
És el mateix sentit que pot tenir a Cuba el mot rumba.Una coneguda actriu cubana, Lita Romano, va ser atropellada per un cotxe i estava en coma. De cop, es va despertar, i movent el caos damunt del llit, va exclamar “¡Rumba!”. El metge no es pogué estar de dir “¡se salva!.
I ara un conte políticament incorrecte. Absteniu-vos ànimes càndides.A Cuba es contra que lluitar contra el dictador és impossible pel canvi demogràfic que ha comportat la revolució. Es diu que els negres , majoritàriament, no lluitaran per la democràcia, ja que mentre tinguin les tres “R” – que la revolució els ha proporcionat- ja en tenen prou :“Rumba (festa), ron y relajo” (cardar).
Musicalment la bachata o batxata és una mescla rítmica que procedeix del “son” cubà- la mare de tots els ritmes i salses caribenys-, el bolero (originàriament considerat un ball indecent, sobretot a Europa), el huapango i altres ritmes que barregen herència europea, heretatges indígenes i, sobretot, aportació africana. La forma de ballar-la, que pot recordar l´”indecent” merengue comporta moviments de peus a l’estil africà, però hi domina l´entrecreuament endimoniat de la parella i els sensualíssims moviments del cos i, particularment, dels malucs. A Amèrica, però, aquests balls no són considerats inconvenients, i així, a les festes, un pare els pot ballar (com passa amb els ritmes cubans) amb la seva filla: erraríem, doncs, si en féssim una lectura estrictament europea. Quan he vist ballar amb aquesta mestria,facilitat i sensualitat- com si fos de naixement, in situ, he jurat que no tornaria a ballar més salsa!.Les escoles de ball- i sovint algun alumnes- fan pena. “Besos y abrazos”, “No te puedo perdonar”, “La loca”, “Dueño de la noche”, “Que me la pegue”, “Vine a decirte adiós”…heus aquí uns títols ben característics de bachata. “Si de día discutimos/y de noche nos amamos/es que nuestras diferencias se acaban en la cama” canta Leonardo Núñez.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Poca broma amb la desgastada melangia caribenya, el prostíbul comunista és encara la meca dels puteros i dels progres nostálgics, básicament amanerats i somiadors de truites d’ous vermells i revolucionaris, artistes, cantautors varis i nombrosos, peró que no si quedarían a viure ni per sa mare, malgrat ens volen vendre llibertats encadanades en forma de vins del Priorat, del Montsant ó de papers cinematográfics gelosos dels imperialistes Oscars. La realitat és que qui hi viu no sap rés de vins i les teves gastronomíes els sonaría a xinés. Poca broma.
El cas de la bachata a la Rep Dominicana es molt curios. Tal com dius, es una musica molt popular, la toquen una gran quantitat de grups, alguns amb gran exit de vendes, la balla tothom i sona (a tot volum per cert) a tot arreu.
Malgrat aixo, per una bona part de la poblacio, sobretot els que es volen fer el "pijos" pero que son els mateixos que la consumeixen i la fan sonar a tota marxa en els CD’s de les seves "yipetas" (4×4) se la considera una musica de poca classe, com del "populatxo"
Una anecdota viscuda En un d aquests grans Resorts de Punta Cana , al director (català) veient la popularitat de la bachata i com agradava a la gent , la del pais i la de fora, se li va ocorrer posar-ne com a sintonia d’ espera en les trucades de telèfon. Dit i fet, i aixi ho va demanar al tecnics del telefon, que, per lo vist, no es varen atrvir a contradir-lo o donar-li la seva opinio. Quin cacau es va organitzar. Fins que, al cap de pocs dies, algu mes proper al ben intencionat pero desinformat català, es va decidir a dir-li que allo era quasi intolerable per la imatge d’ un hotel que volia tenir una certa "classe" i que, on aniriem a parar, que allo ja começava a semblar una villita (motels d habitacions per hores molt populars al pais) Em va semblar com si hagues posat la Lola Flores com a sintonia d espera en un hotel de Girona.
Cursiosos fenomens, ja que, durant molts anys tambe va passar una cosa semblant a Buenos Aires amb el tango. Hi anaves com a turista i, si volies un espectacle de tango, o be anaves a raure al "Viejo Almacen" amb la canada corresponent o t havies de conformar amb l eterna parella de la cantonada del Caminito. Demanaves perque i et deien mes o menys que allo era cosa d altres temps, que estava passat de moda, etc. etc. Com si volguessin amagar ho. Aixo si, si tenies amics a la ciutat et portaven uns llocs populars fantastics, uns restaurants on menjar asados (majoritariament a les afores o al Gran Bs As) on els caps de setmana es menjava i sobretot es ballaven tangos com no ho he vist enlloc mes.