Mucha, l’artista txec, fou el creador de l'”art nouveau”, mestre de mestres, cartellista enlluernador, publicista, escenògraf, dissenyador de joies, cosmopolita i nacionalista eslau. L’exposició que es pot veure a Caixa Fòrum de Barcelona abrca les diverses facetes del pintor i mostra en imatges filades el seu testament ideològic,”l’epopeia eslava”, les baules de la història del poble eslau, entès com un tot de llengües diverses nascudes d’un tronc comú, batalles, victòries, tot embolcallat per la raça, el cristianisme i la cultura escrita.
Els 20 grans quadres de l’epopeia són la contrafigura del cartellista i del nou art i l’altra ànima del modernisme, la iconografia i exaltació nacional.
Alphonse Mucha nasqué a Moràvia el 1860 i morí a Praga el 1939, Molt jove assolí la celebritat en signar un contracte d’exclussivitat durant sis anys amb Sarah Bernardt per a la publicitat de les obres que representava al Teatre Renaissance de París. Cartells amb la figura de l’actriu de tamany natural, creant un estil neogòtic, sacre, amb influències dels gravats japonesos i un nou ideal de bellesa, l’art nouveau. Sinuoses formes vegetals, dones bellíssimes inaccessibles, una imatge entre la femme fatal i la princesa verge medieval, envoltada de flors, arabescs, astres, desprenent aroma esotèric.
El creador de la nova estètica es retirà al seu estudi l’any 1910, modernista, nacionalista eslau, per a llegar la gran obra èpica al seu poble, “l’epopeia eslava” seguint la consigna estètico-ideològica del nacionalisme “pinta el teu poble i pintaràs el món”.
El paneslavisme havia ressurgit amb força determinant, “neopaneslavisme”, amb l’orgull dels fets diferenciadors, de la llengüa, de la història. En fou el seu representant el polític txecoeslovac Karel Kramár, coetani de Mucha (1860-1937), primer cap d’Estat de la nova República independent de Txecoeslovàquia.
Mucha donà al poble txecoeslovac i a la ciutat de Praga la seva gran sèrie èpica, barreja de religió, orgull, elements populars, plena d’energia social, l’any 1920, el de l’aprovació de la constitució del nou Estat.
El gran creador morí l’any 1939 al seu domicili de Praga , uns mesos després d’haver estat arrestat per la Gestapo.
Una exposició que no explica la doble ànima -nació i art nou- del modernisme però que la deixa entreveure. Una bellíssima exposició on hi retrobem els elements i valors del modernisme català.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Es un autor molt interessant i compromés amb el seu temps i el seu país. Quan el vaig descobrir a Txèquia em va resultar familiar des del primer moment.