AFORISMES

Aforismes (2008)
6-10

6. És imprescindible creure-ho: fins ara, tot el que ha esdevingut és tan sols un preàmbul del que de manera innocent i quasi juganera vius. Com qui agafa un paper i viu -així, com qui l’estripa.    Ricard Mirabete (2008) 

7. Un dels motius de lluitar per alguna cosa és potser que la passivitat avorreix de mala manera. Per sort hi ha felicitat en lluitar per amor.

8. Sovint un mateix s’adona que la gent està cada vegada més allunyada del seu espai. Sembla que no s’atreveixin a creuar una línia divisora infranquejable que -el més curiós, certament- és que han parat a mitja alçada amb les seves mans per tal que jo no m’hi pugui comunicar amb tots ells ni arribar a l’altre cantó.   

9. Les perspectives, les opinions, vénen determinades pel punt de vista espaciotemporal. Distants en el temps -per la diferència d’edat-,  separats en l’espai -per la posició física corresponent a la taula familiar-  les opinions entre els pares i el fill poden arribar a ser irreconciliables malgrat el lligam paternofiliar.     

10. Hem comprovat abastament que una paradoxa és l’afirmació que inclou més elements en la definició de qualsevol circumstància de la vida.

                                                                     Ricard Mirabete (2008) 

Quant a ricard99

OBRA POÈTICA-Última ronda (Barcelona: Edicions de La Magrana, 1999)-La gran baixada (Vic: Emboscall Editorial, 2004)-Les ciutats ocasionals (Barcelona: Témenos Edicions, 2009) -Radar (Barcelona: Témenos Edicions, 2012), (amb David Caño i Carles Mercader) De Penitents a Desemparats (Santa Coloma de Gramenet: Tanit , 2014) i Nuclear (Granollers: Edicions Terrícola, 2015). Darrerament ha publicat Cel estàtic d'elevadors (Maçanet: Gregal, 2016) i Esdeveniment (València: 3i4, 2017).
Aquesta entrada ha esta publicada en Diaris. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*