SAMFAINA VALLESANA

Maig: Una sessió amb sorpreses (V)

Retirar el retrat de Juan Carlos I del saló de Plens i protegir les comunitats de veïns dels impagaments de la banca, han estat les dues mocions defensades per EUiA.

La intervenció del ponent, Juan Miguel Mena, en defensa de la primera, ha estat una sorpresa per la seva contundència i pel fet de relacionar-la amb les actuacions borbòniques a la ciutat de Sabadell. Penso que l’excepcionalitat de l’al·legat llegit, entre somriures de complicitat i cares de circumstàncies, hores després que l’audiència de Palma ha anunciat retirar la imputació de la infanta Cristina, justifica fer-ne la publicació íntegra:

Avui, des d’EUiA, presentem una moció de passat, de present i de futur. És una proposta que vol ser un compromís amb la nostra història, una reprovació a l’actitud de l’actual cap de l’estat i un cant a la república que, estem convençuts i convençudes, ha de venir més aviat que tard. Aniré per parts.

Per què és una moció de passat?

Perquè Sabadell, històricament, ha sigut una ciutat afectada per la imposició dels Borbons però que ha sabut actuar amb la dignitat que requeria. L’actual dinastia borbònica es va establir en forma de monarquia absolutista després de la Guerra de Successió espanyola (per cert el proper 2014 commemorem el tricentenari de la caiguda de Barcelona a mans de les tropes borbòniques). Durant aquesta històrica guerra, que va acabar amb els drets nacionals, llibertats civils i les institucions pròpies de Catalunya per a sotmetre’s a la imposició borbònica, Sabadell va patir de forma molt directa les repercussions de l’anomenada Batalla de Talamanca, que es va produir els dies 13 i 14 d’agost de 1714, i que va acabar amb la mort de més d’un centenar de persones i 700 ferits.

Per tant, els Borbons, els avantpassats de l’actual Rei d’Espanya, van iniciar el seu regnat matant literalment el poble de Catalunya. En aquest sentit, és del tot necessari restaurar, com a mínim simbòlicament, la dignitat de totes aquelles persones.

Però els Borbons no només han maltractat el poble en aquest Guerra de Successió. L’actual Rei, no ho hem d’oblidar, va ser designat Rei d’Espanya i Cap de l’estat el 22 de novembre de 1975, per la via dels privilegis, per l’anterior cap de l’estat, el dictador feixista Francisco Franco. A més, l’actual Rei va ser format sota els principis del Movimiento, als quals va jurar fidelitat.

Per què és una moció de present?

Perquè durant el seu regnat, Joan Carles I i la seva família han acumulat una fortuna de dubtosa procedència. A més, en l’últim període, la família Reial s’ha vist involucrada en un cas de corrupció, el Cas Noos, amb lligams amb la trama Gürtel de finançament irregular del PP de València. La filla i el gendre del Rei i, amb la aquiescència i la callada per resposta, de tota la família reial s’han vist implicats en actuacions vergonyants. El Rei mateix, amb episodis com la cacera d’elefants, l’amiga íntima Corinna, les seves amistats perilloses o els comptes suïssos que alguns mitjans de comunicació adjudiquen a la família reial, no el fan una víctima del seu gendre i la seva filla, sinó que el fan un còmplice necessari.

I avui més de present que mai. Avui mateix l’Audiència de Palma de Mallorca, a instàncies de l’advocacia de l’estat, ha deixat sense efecte la citació com a imputada pel cas Nóos de la Infanta Cristina. Per tant, malauradament, veiem com hi ha una justícia per a uns i una de diferent per a uns altres. La impunitat amb què la família reial campa per l’estat és més preocupant que mai. Això sí, aquesta vegada, el cap de l’estat i pare de la desimputada a dictat del govern no ha fet cap declaració. Diuen que ‘qui calla, atorga’. I el Rei, que resta callat, està sent còmplice de les actituds del seu gendre i la seva filla.

Així doncs, un cap de l’estat d’aquestes característiques és indigne de presidir el Saló de Plens, que és l’essència de la democràcia, d’una ciutat com la nostra. Si l’estat espanyol fos una democràcia autèntica i real, el cap de l’estat s’escolliria per la via democràtica de la urna. En canvi, una monarquia és, de facto, un veto a la democràcia. Si Juan Carlos Alfonso Víctor María de Borbón y Borbón-Dos Sicilias fos el president d’una república ningú té dubtes que les properes eleccions les perdria, pels seus escàndols i la seva ineficàcia, de forma rotunda. Malauradament, Joan Carles I no el podem fer fora per la via de les urnes.

I per què diem que és una moció de futur?

Precisament per això. Perquè hem d’obrir un procés constituent a l’estat i a Catalunya que reforci la nostra democràcia i la converteixi en una democràcia real i no estètica com ho és ara.

En una democràcia real el cap de l’estat s’ha de triar democràticament. I d’això se’n diu república. El nostre compromís, doncs, és amb els valors republicans. No en va, Sabadell, ha estat una ciutat històricament lligada a aquests valors i va ser de les poques ciutats catalanes que, durant la setmana tràgica de 1909, va declarar la república des del balcó de l’Ajuntament a la nostra ciutat. I això ha quedat per la història.

Per tant, Aquesta moció que presentem avui des d’EUiA és d’una gran satisfacció per a aquests dos regidors però fonamentalment per a tota la nostra gent, especialment la nostra gent gran. Els nostres companys i companyes que van viure i patir la indignitat que un cop d’estat expulsés el govern legítim de la II República i deixés la gestió de l’estat a una dictadura, sagnant i feixista, com la del General Franco que, un cop mort, va reinstaurar la Monarquia.

El poble de Catalunya i del conjunt de l’estat han hagut de veure, fins en tres ocasions, com els Borbons sortien per la porta i tornaven a entrar per la finestra. Des d’EUiA estem convençuts que, més aviat que tard, els tornarem a fer fora i aquest cop ja no tornaran a entrar.

En aquesta moció tenim dos objectius clarament diferenciats. Un de simbòlic i una altre lligat a la memòria històrica.

El simbòlic. Pretenem evitar la indignitat que el retrat d’una figura com la de Joan Carles I presideixi aquesta Sala de Plens al costat d’un president de la Generalitat escollit a les urnes i que vostès saben que políticament no ens agrada gens, però que l’ha escollit el poble i tenim la possibilitat de canviar-ho quan el poble així ho consideri. En canvi, l’altre, el del seu costat, aquest no el podem canviar de forma democràtica.

Per poder retirar el retrat de Joan Carles I del Saló de Plens som conscients que s’ha d’instar a administracions superiors. És l’article 85.2 del Reglament d’Ordenació, funcionament i règim jurídic de les entitats locals qui determina aquesta imposició, juntament amb el Reial Decret 2568/1986.

Per tant, el que demanem a la moció és instar al govern de l’estat a modificar aquest article i retirar l’obligació de col·locar la figura del Rei en el Saló de Plens. Hem rebut una esmena, la veritat és que molt intel·ligent per part de l’Entesa per Sabadell que mostraven la preocupació per no quedar-se amb l’anècdota de la fotografia mida carnet. Amb la intenció de sumar més grups a l’aprovació de la moció, el redactat definitiu d’aquest punt és el de “retirar el retrat del rei de la seva ubicació actual i buscar un emplaçament de menor preeminència en la Sala de Plens”.

I, com deia, tenim en aquesta moció un objectiu lligat a la memòria històrica. Sabadell, com la resta de Catalunya, ha d’establir un calendari d’actes pel 2014 que commemorin els represaliats i represaliades a Sabadell i comarca per l’exèrcit borbònic, perquè en va haver-hi, i declari Sabadell com a ciutat compromesa amb els valors republicans com així ho ha estat històricament.

Finalment, vull acabar dient que som conscients que aquesta és una proposta amb un marcat accent ideològic. Sobre la concepció de l’estat i sobre la concepció de la democràcia. Més que una moció republicana, o no només republicana, perquè si no l’haguéssim presentat el passat mes d’abril, és una moció antiborbònica. Ja ho he explicat abans, per les connotacions que els Borbons han tingut en el passat respecte del poble, especialment de Catalunya, i per les actituds que mantenen en l’actualitat.

Entenem que des de Sabadell, segurament, no canviarem una part important del món. Però avui està als llibres de la història, amb dignitat i no amb frivolitat, el dia que Sabadell va declarar la república des del Balcó de l’Ajuntament. EUiA considerem que a aquesta monarquia l’hem de fer caure pacíficament de la forma que sigui i no està malament començar per retirar el retrat del seu capo.

Gràcies! Salut i república!

No caldria dir-ho, però millor deixar-ne constància. Entesa per Sabadell i ICV han donat ple suport a la moció. El PSC, el PP i el regidor no adscrit han votar en contra i CiU… s’ha abstingut.