SAMFAINA VALLESANA

El segon tema que desferma un intens debat és la proposta del govern municipal de tramitar, junt amb altres municipis, la defensa de l’autonomia local davant del Tribunal Constitucional en contra de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL) impulsada pel govern del PP des de l’estat.

Després de trenta cinc anys de recuperar els ajuntaments democràtics, d’atendre les demandes més urgents de la societat i esperar des del municipalisme una proposta de finançament local adient a les activitats que els ajuntaments desenvolupen, la solució que posa en marxa el PP és retallar les competències municipals. Allunyar la capacitat de decisió del ciutadà i destruir els valors de la proximitat: capacitat de prevenció, detecció i actuació. El model d’Ajuntament del PP és similar al model franquista, un ens representatiu sense competències.

El portaveu del PSC, Ramon Burgués, fa un resum de com ha evolucionat l’autonomia municipal d’ençà de la recuperació de la democràcia. Es pregunta per la validesa de la Constitució, la Carta Europea de l’Autonomia Local o els Estatuts d’Autonomia i pels objectius reals del govern de l’estat espanyol. Una brillant intervenció de reflexió i denúncia, però no toca les Diputacions i no explica el tràmit que proposa. Dóna per suposat que el Consistori ja el coneix i des del públic ens quedem in albis.

La Virginia Domínguez, portaveu de l’Entesa per Sabadell, recorda que fa un any el Ple va aprovar una moció rebutjant l’avantprojecte d’aquesta llei (fet que no ha comentat el ponent ni es troba recollit en els atesos de la proposta. És ben bé que les coses que s’aproven pel Ple no valen un ral). Qualifica la llei d’hipòcrita perquè sota la denominació de llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local amaga una regressió del municipalisme. En detriment dels ajuntaments, explica, la nova llei reforça les diputacions les quals no són d’elecció directa, és a dir, són contràries al principi de subsidiarietat, criteri bàsic en la normativa europea.

La regidora no ho diu, però s’entén que en un procés democràtic evolutiu passaria tot el contrari, les Diputacions tendirien a desaparèixer a favor d’incrementar recursos als ajuntaments.

La portaveu d’ICV, Carmen Garcia, qualifica la llei d’involució democràtica inacceptable perquè culpabilitza als alcaldes del dèficit de les administracions publiques, amaga la privatització de serveis al traslladar a les comunitats autònomes la formació escolar no reglada i l’atenció a la dependència. Perquè analitza els serveis de promoció econòmica, culturals o esportius només amb criteris de valoració econòmica i en el cas de no superar-los els traspassa a les diputacions. Alhora, afegeix, envaeixen competències de l’Estatut perquè ha de ser la Generalitat qui defineixi el paper dels ajuntaments.

El regidor d’EUiA, Juan M. Mena, fa un repàs de les lleis recentralitzadores que ha posat en marxa el PP, alguna amb l’ajuda del PSOE, remarca. Defensa la unió municipalista contra la LRSAL perquè vol debilitar la primera porta on truca la ciutadania, la porta dels ajuntaments. En conseqüència, afegeix, es debilita la democràcia. El representant d’EUiA abusa del temps fins aconseguir l’encesa de la bombeta vermella, mentre el portaveu del PP va negant amb el cap cadascuna de les afirmacions que fa.

És el torn del portaveu del PP. Només començar la seva intervenció ens deixa anar un allau jurídic sobre qui té les competències per a legislar. Ho fa amb un to de veu que evidencia la lectura del treball d’un negre, …amb tesi doctoral inclosa, on nega en termes jurídics les afirmacions fetes per les portaveus que l’han precedit.

Mentre intento seguir l’espessa redacció, de seguida me n’adono que el cervell ha canviat de centre d’interès i em trobo repassant visualment la sala. Després s’escolta com l’alcalde assenyala la finalització del temps (bombeta vermella) i és aleshores quan, entre expressions de “vaig acabant” i “acabo”, el portaveu es cenyeix a dades locals i retreu al ponent del PSC l’ajut que el govern del PP ha fet directament als ajuntaments i les transferències a la Generalitat per a la mateixa finalitat, com qui dóna a entendre que les administracions locals no saben administrar-se.

El Carles Rossinyol, portaveu de CiU, resumeix l’exposició del seu antecessor i afegeix unes dades: …perquè aquesta diarrea de xifres que ens ha dit, que inclús fa difícil desxifrar, difícil d’entendre, jo li donaré una de molt senzilla, el dèficit de les administracions públiques a data de novembre passat … el dèficit és de 55.841 milions d’euros; d’aquesta xifra a què no sap qui és el que s’emporta el dèficit més important?, doncs el 71% l’administració central de l’Estat, curiós; el segon, amb el 23%, les comunitats autònomes; el tercer, les corporacions locals?, doncs, no, el tercer és la Seguretat Social, amb un 6%; i, aquí s’acaba. …Perquè les administracions locals, el conjunt de les administracions locals, des de fa tres mesos, no és deficitària, és l’única administració que no és deficitària. A partir d’aquí fa una extensa defensa de l’anterior llei de Bases del Règim Local i del paper de les Diputacions, fins que acaba també per la insistència de la bombeta vermella.

Com es pot deduir, finalment s’aprova iniciar el tràmit davant del Tribunal Constitucional només amb els dos vots en contra del PP i el del regidor no adscrit.