Recordem-ho, d’ençà del ple de març de l’any passat, per decisió legítima del Sr.Bustos i amb el consentiment del Sr. Escartin, a Sabadell ens vam quedar sense Síndic de Greuges. Així, en lletres majúscules. El Josep Escartin, fins aleshores Síndic Municipal per votació unànime, fent orelles sordes a les propostes i observacions que els grups municipals feren a la porta de les eleccions municipals, va accedir a perllongar el càrrec sense el vistiplau de la majoria dels grups. Així doncs el lloc que ocupava el Josep Escartín, legalment, esdevingué un succedani d’allò que se suposa ha de ser un càrrec honorificat (sense ser càrrec electe rep el tractament d’il·lustríssim) pel beneplàcit de la majoria de sensibilitats presents al Ple.
Des del públic estant es fa difícil de seguir allò que diu l’Escartin perquè un brogir de xiulades i botzines, provinents de la plaça, envaeixen constantment la sala. Sembla talment que el personal municipal concentrat vulgui més boicotejar la intervenció de “s’il·lustríssim” que reivindicar la millora de les seves condicions laborals. Però no és així, per ells el Ple ha començat a l’hora habitual i és el moment de fer sonar els xiulets i altres estris. Però de tot el ball de xifres i dades comparatives que facilita se’n dedueix que l’activitat de l’oficina del síndic continua augmentant. S’han incrementat, respecte l’any passat, en un 47% els expedients oberts i el total de reclamacions o queixes ho han fet en un 14%, sent la major part sobre els serveis de llicències i tributs. Un factor que destaca com a novetat és la publicació d’una carta de serveis on s’explicita què se li pot exigir al síndic, quines són les funcions que s’assumeixen des del seu servei, dels drets de la ciutadania i dels compromisos de qualitat sobre com s’han de rebre els esmentats serveis. Seria bo que l’exemple s’estengués i altres serveis de la Casa Gran també fessin pública la seva carta de serveis.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!