SAMFAINA VALLESANA

Bloc d'en Sebastià Ribes i Garolera

2 d'abril de 2012
0 comentaris

PRIMER, QUI FA DE SÍNDIC DE GREUGES

Fidels a la convocatòria del ple de març, són presents puntualment tots els nostres càrrecs electes a la Sala de Plens, però la sessió encara no comença perquè prèviament la persona amb funcions de “síndic de greuges” ha de llegir la seva memòria anual amb una escenografia similar a la del 2010, quan era Síndic, amb la presència de les sindicatures dels municipis veïns i amb el silenci obligat dels grups municipals, dels quals no podem conèixer cap opinió respecte l’informe que es presenta.

Recordem-ho, d’ençà del ple de març de l’any passat, per decisió legítima del Sr.Bustos i amb el consentiment del Sr. Escartin, a Sabadell ens vam quedar sense Síndic de Greuges. Així, en lletres majúscules. El Josep Escartin, fins aleshores Síndic Municipal per votació unànime, fent orelles sordes a les propostes i observacions que els grups municipals feren a la porta de les eleccions municipals, va accedir a perllongar el càrrec sense el vistiplau de la majoria dels grups. Així doncs el lloc que ocupava el Josep Escartín, legalment, esdevingué un succedani d’allò que se suposa ha de ser un càrrec honorificat (sense ser càrrec electe rep el tractament d’il·lustríssim) pel beneplàcit de la majoria de sensibilitats presents al Ple.

 

Des del públic estant es fa difícil de seguir allò que diu l’Escartin perquè un brogir de xiulades i botzines, provinents de la plaça, envaeixen constantment la sala. Sembla talment que el personal municipal concentrat vulgui més boicotejar la intervenció de “s’il·lustríssim” que  reivindicar la millora de les seves condicions laborals. Però no és així, per ells el Ple ha començat a l’hora habitual i és el moment de fer sonar els xiulets i altres estris. Però de tot el ball de xifres i dades comparatives que facilita se’n dedueix que l’activitat de l’oficina del síndic continua augmentant. S’han incrementat, respecte l’any passat,  en un 47% els expedients oberts  i el total de reclamacions o queixes ho han fet en un 14%, sent la major part sobre els serveis de llicències i tributs. Un factor que destaca com a novetat és la publicació d’una carta de serveis on s’explicita què se li pot exigir al síndic, quines són les funcions que s’assumeixen des del seu servei, dels drets de la ciutadania i dels compromisos de qualitat sobre com s’han de rebre els esmentats serveis. Seria bo que l’exemple s’estengués i altres serveis de la Casa Gran també fessin pública la seva carta de serveis.

 

Aquesta vegada, finalitzada l’exposició, és d’agrair que no hagin fet la teatralitat d’aquell va i bé, entre ell i el Sr.Bustos, d’assegurar-se mútuament i en públic que un ha actuat de forma lliure i que l’altre no ha exercit cap pressió. Ni perquè ho diguin és menys creïble ni perquè callin és més fiable, ni farem cap supòsit sobre cap a on es decanten les balances, n’hi ha suficient amb el record de la prorrogació del càrrec.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!