SAMFAINA VALLESANA

Maig: Una sessió amb sorpreses (I)

A l’entrar a la Sala de Plens quedem sobtats. El regidor Antonio Vega, cap de llista del PP, seu a un extrem dels escons habitualment ocupats pels regidors i regidores del govern. Després la presidència ens informarà de la seva escissió del grup del PP. Ja dèiem a la crònica de març que pintaven bastos a les files del PP, però fins el punt de provocar un regidor no adscrit… no era imaginable.

Pel PSC fantàstic, s’amplia el mercat on aconseguir vots de consens. Fins ara només comptava amb la rígida competència entre EUiA i ICV. Aquesta última formació política amb l’ànim de mostrar-se, per damunt de la seva rival, amb més capacitat de govern, sovint ha fet de crossa al PSC. Des d’avui, tal com apareix una botiga de comerciants xinesos, al PSC se li ha millorat l’oferta, ara té a l’abast la competència entre el PP i l’escissió. En resum: una oposició més esmicolada i llarga vida al govern del PSC.

La segona sorpresa és a l’ordre del dia que recollim de la cadira, set punts resolutius del govern i deu mocions de l’oposició! Quan l’oposició canviarà “paper” per rigor o dispersió per notícia? Quan farà l’esforç de discernir entre la proposta mereixedora del rang d’una moció i la més pròpia de ser proposada al govern en una junta de portaveus? Tan difícil és posar-se d’acord i cada grup municipal presentar només una moció per sessió?

Amb el remor de les xiulades que ens arriben de la plaça, fetes pel veïnatge de la Serra d’en Camaró, comença el Ple i s’enllesteix de forma ràpida fins el dictamen quart. És el primer punt calent, tracta de les noves tarifes de les escoles bressol.

Les intervencions, tant del ponent com de l’oposició, són similars a les realitzades en el Ple del maig del 2012 durant el qual s’implantà la tarifació social per a aquest servei. El debat dura mitja hora. La majoria d’intervencions arriben fins el límit permès (PSC,EUiA, ICV) repetint els arguments i emprant series de xifres comparatives impossibles de seguir amb els xiulets de fons. Tot plegat una arrencada de sessió pesada i tediosa.

Entre mig, la portaveu de l’Entesa per Sabadell després de reconèixer la millora respecte l’any anterior, demana una tarifació social amb un tram per baix que no exclogui a ningú i manifesta desconèixer si s’ha complert el compromís que cap infant quedés fora del servei, fet l’any passat, perquè no ha rebut la informació sol•licitada. A la rèplica es queixa del discurs del ponent per ser orientat a fer escoles sostenibles econòmicament i no a garantir la cohesió social.

ICV ens recorda que ells van impulsar la tarifació social. EUiA declara que la proposta no compleix els requisits d’una tarifació social i assegura ser un augment encobert, perquè exclou famílies pel tram inferior. CiU és limita a fer observar que no és un servei obligatori, així dóna a entendre que ja fa prou la Generalitat. El ponent afirma no poder fer més, ja que la responsabilitat és de la Generalitat. El seu concepte de cohesió social, diu, és mantenir obertes totes les escoles escampades pel territori i nega el compromís retret per la portaveu de l’Entesa,Virgínia Domínguez.

Finalment les tarifes són aprovades pel PSC i ICV, amb l’abstenció del regidor no adscrit, PP i CiU. En contra EUiA i l’Entesa per Sabadell.

PD: A l’acta del ple de maig del 2012 s’hi pot llegir:

(Ramon Burgués) Nosaltres mantenim la voluntat, i per això hem agafat la tarifació social, per tal de no excloure ningú. Veurem si ho aconseguim o no. Ara també se’n quedaven gent fora. Vostè diu que no. Ara també se’n quedaven gent fora. Per tant, intentarem que sigui el menys excloent possible…