SAMFAINA VALLESANA

Abril – El Ple es normalitza (VII)

El passat mes de desembre, en plena crisi del cas Mercuri, el Ministerio corresponent, o sigui la Dirección General de Calidad y Evaluación Ambiental y Medio Natural, va emetre una resolució anunciant l’arxiu de l’expedient d’avaluació ambiental del projecte conegut com a Quart Cinturó per finalització de termini.

El traçat del vial té els seus orígens 50 anys endarrere, en plena eufòria “desarrollista”, quan es fonamentava el creixement econòmic amb infraestructures viàries que mantenien la dispersió territorial i menystenien els impactes ambientals. Avui ja sabem que no podem resoldre així les necessitats de mobilitat, si volem una sostenibilitat en el temps. Coneixem el valor de preservar els espais naturals i sabem les conseqüències d’augmentar la contaminació de l’aire.

Ara si es vol insistir en la realització del Quart Cinturó s’ha de tornar a iniciar l’estudi del seu impacte ambiental amb el que suposa de temps i costos econòmics. L’Entesa per Sabadell, fent-se ressò de les entitats ambientalistes, proposa desistir del projecte i avançar cap a altres models de mobilitat més d’acord amb els temps actuals. A la moció s’han adherit en qualitat de proposants EUiA i ICV.

En aquest sentit la portaveu, Virginia Domínguez, proposa demanar al Ministerio la desprogramació del Quart Cinturó, sol•licitar a la Generalitat excloure del Pla Territorial les reserves de sòl i desafectar els espais del municipi de Sabadell. Ben segur que la proposta no apassiona als afectats pel cas Mercuri. Recordem que una part del poti-poti consistia en l’arranjament de les finques de Sant Julià (parc agrari), on es preveia la instal•lació d’estructures comercials arran de la seva proximitat al Quart Cinturó.

La portaveu d’ICV, Carmen Garcia, fa una exposició extensa sobre els mals del Quart Cinturó i els èxits aconseguits per les entitats promotores de la Campanya contra la esmentada via. Parla de les noves alternatives de la mobilitat i diu que la proposta és similar a la tramitada al Parlament pel seu grup. El to del seu prolífic discurs denota un intent de protagonisme en una moció a la qual s’ha sumat com a proposant.

Possiblement per això, en Juan M. Mena, fa una intervenció carregada d’ètica: “em sembla que la ponent de la moció ha explicat perfectament la intenció de la mateixa. És per tant, una moció treballada per l’Entesa. Podem dir que literalment el que hem fet des d’EUiA és afegir la nostra firma i reconèixer el treball de l’Entesa que en aquests temes tots sabem que són molt àgils”.

Esteban Gesa, portaveu del PP, continua situat fora de Sabadell. Exposa les dades d’un informe ja desfasat de la Cambra de Comerç de Barcelona per a continuar sostenint amb un discurs estrictament economicista la validesa del vial B-40, o sigui el Quart Cinturó.

En nom de CiU, Jordi Font, encara que defensa interessos similars al PP, té l’habilitat de fer-ho amb uns arguments actualitzats i més pròxims. El fet de refer l’estudi de l’impacte ambiental és una oportunitat, diu, per fer-lo segons els criteris actuals i reconsiderar les peticions de millora fetes des de les diferents institucions.

Qui es col•loca fora del discurs polític és Josep Ayuso del PSC. L’home sense paraula afirma que l’estudi s’ha arxivat per un error humà i defensa la vigència del Quart Cinturó amb un recull cronològic de les “adhesions” assolides. La primera que esmenta ja delata, però, la trampa del discurs o la tipologia de les adhesions. L’any 1993 arran del Pla General, diu, Sabadell ja es va definir de manera favorable respecte el Quart Cinturó.

No, no, senyor Ayuso, Sabadell es va definir sobre un Pla General que incloïa obligatòriament la incògnita sobre la construcció d’un Quart Cinturó. El que va fer el govern municipal va ser contemplar el traçat d’aquest vial, amb les previsibles reserves de sòl, com a condició “sine qua non” perquè li fos aprovat per les institucions supramunicipals el nou Pla General tant necessari per a la ciutat.

El govern del moment, per fixat el possible recorregut, va mantenir diverses reunions amb els grups ecologistes opositors i la pagesia, a fi de capissar el traçat més adient donades les circumstancies. Dit sigui de passada, fins ara no s’ha vist una actitud de diàleg i capacitat de recepció similars en el govern municipal davant dels temes territorials polèmics.

A la rèplica la Virgínia Domíguez, lamenta la concepció immobilista del territori mantinguda pels grups majoritaris i destaca la incoherència del govern el qual sense escarafalls signa un manifest contra la contaminació de l’aire, per la seva relació amb l’esperança de vida (dictamen anterior), i alhora promou una mobilitat que l’intensifica. També clarifica, a l’home sense paraula, que la finalització del termini no ha estat provocat per un error humà, sinó per la cadena de requeriments entre les pròpies institucions. Fet que mostra, afegeix, com pel govern central el vial B-40 no és un projecte prioritari.

La moció no prospera pels vots en contra del PSC,PP i CiU.