SAMFAINA VALLESANA

L’amic Joan Inglada, a l’apunt sobre el Museu de Ca n’Oliver, fa un comentari amb el títol de “ Si Indíbil i Mandoni aixequessin el cap…” on esmenta la seva intervenció com a president de l’Associació Catalana d’Esperanto (KEA) en el congrés de Lleida l’any 1986.
Intervenció que adjunto, com a toc d’alerta, per a mostrar la facilitar amb què podem justificar postures dictatorials o genocides des de la bona intenció de defensar la nostra llegua per “damunt de tot”.

Indíbil i Mandoni – Herois antiimperialistes
Tot just quan vaig ser conscient que havia d’escriure unes paraules de salutació al 22è Congrés Català d’Esperanto, vaig recordar les paraules introductòries que ens va dirigir (als estudiants de la llengua catalana –adults, per causes conegudes), la mestra –amb veritable fervor– sobre la llengua catalana.

Va dir, mes o menys: “La sort de posseir la nostra estimada bellíssima llengua catalana, ho hem d’agrair a l’Imperi Romà, perquè la nostra llengua és filla d’aquella gran cultura que va ser la llatina, i quan els romans van ser a casa nostra, ens la van donar, i d’ella va néixer aquest gran tresor que posseïm com a signe d’identitat nacional.”

Quan va acabar aquesta patètica presentació, vaig demanar la paraula:

“Perdoni’m senyora però jo no estic del tot d’acord amb la seva percepció de l’herència lingüística. Imaginem, només per un moment, què podria ocórrer després de jo-no-sé-quants-anys si el nostre món imperialista continua la seva acció. En l’aspecte lingüístic, possiblement un mestre qualsevol com vostè, dirà als seus alumnes en una classe introductòria d’espanyol o d’anglès o d’una altra llengua: «La sort de posseir la nostra estimada i bellíssima llengua ho hem d’agrair a…» A qui?

No, senyora, no. Nosaltres tenim la nostra mil·lenària, estimada i bella llengua degut a l’imperialisme romà i per causa d’això no sabem gaire res dels nostres avantpassats ibers. Estimem la nostra llengua perquè és una de les diverses llengües humanes i nosaltres estimem totes les llengües. Ja que coneixem la història del nostre poble i la de tot el món, hem de dir: PROU! MAI MÉS! A l’Imperialisme, a l’Odi i a la Guerra. Totes les llengües han de perviure,amb igualtat de drets, i a més la humanitat s’enriqueix amb elles. Això és el que ens hem d’esforçar a defensar amb totes les nostres forces.”

Això hem de defensar com Indíbil i Mandoni van lluitar contra l’Imperi Romà. Indíbil i Mandoni van ser vençuts per l’imperialisme. Avui el món continua tan cec com abans malgrat l’existència d’eines per a la pau com la llengua internacional Esperanto.

En el llindar del segon segle de l’Esperantisme jo vull honorar amb aquest congrés els herois Indíbil i Mandoni, que amb tant de coratge van lluitar contra l’Imperialisme.

Benvolguts congressistes continuem la nostra tasca en l’esperança, amb tolerància i intel·ligència, tal com necessita i es mereix la gran obra de Zamenhof, perquè per mitjà del nostre instrument de pau –la Llengua Internacional– l’home sigui capaç de foragitar tota mena d’imperialismes.

Joan Inglada Roig
President de l’Associació Catalana d’Esperanto
Lleida, 31-10-1986

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!