Espremo la memòria i no recordo cap comentari federalista mínimament transcendent des de la postura de Pascual Maragall al congrés del PSOE on es va escollir el Zapatero. L’expresident català va demanar-li un reconeixement a l’opció federalista, dins del discurs de presentació, perquè la delegació catalana pogués votar-lo. En Zapatero, que aleshores competia amb en José Bono, per assegurar-se el vot va accedir a fer-ne un comentari amb “veu fluixeta”. D’això fa dotze anys.
El comú denominador d’aquests nous barrets federalistes és aconsellar a Catalunya que consideri la seva postura i emprengui el camí cap el federalisme. El seu discurs continua sent vocalitzat des de Madrid cap aquí. Quan els llegeixo em recorden quan era aprenent i algun encarregat per compte de l’amo, aconsellava a un l’assalariat no canviar d’empresa. Sovint quan ho feia ja no hi havia res a fer, el treballador escarmentat ja havia tancat un tracte més favorable a una nova empresa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!